Ens ha costat moltíssim, però ja tenim ací l’anàlisi d’un survival horror bastant desconegut. Desconegut en totes les seues vessants. Tant per a les plataformes per a les quals va eixir, com pel seu origen. Amb un estil molt clàssic, 7 Days Salvation pareix que intenta oferir-nos una experiència survival horror. Després d’haver-lo jugat, ens preguntem: Ho ha aconseguit?
Ens l’hem repassat de principi a final, i ací és troba el nostre veredicte.
Nom del joc a Europa –nom original o altres països-: 7 Days Salvation –七夜 (Set Nits)– 2007, República Popular de la Xina.
• Companyia: Dingoo Games.
• Jugadors: 1.
• Format: Digital.
• Textos: xinès i anglès.
• Veus: No hi han. Només alguns crits.
• Productor: Tang Kai.
• Director: Wung Yi, Tang Kai.
• Música/Banda sonora: Liu Lei?
• Plataforma/es:(2007)
(2007)
(2009)
(2009)
PD: Ho sentim molt per la qualitat de les imatges. Han estat fetes disparant amb una càmera directament sobre la pantalla, i això comporta l’evident baixa qualitat. S’han seleccionat les que millor es veien.
Per a parlar de 7 Days Salvation (7DS), ens tenim que situar als anys 2007 i 2009, molt abans de l’empoderament de l’actual omnipresent i tot poderós sistema operatiu Android de Google. Durant aquells anys, els últims de la curta però gloriosa era de Nokia i dels reproductors portàtils Mp3 i Mp4, Symbian i altres sistemes operatius regnaven estos dispositius. Principalment, Symbian.
El joc va eixir per als últims mòbils Nokia amb Symbian, i per a dues consoles portàtils xineses d’emulació, Dingoo A320 i la Gemei x760. 7 Days Salvation és un títol poc conegut creat a Hong Kong (República Popular de la Xina), el qual s’ha convertit amb el temps en una xicoteta joia dels primers videojocs d’aventures fets a territori asiàtic, i que no provenen del Japó. També es pot dir que fou el primer del seu gènere en ser totalment gratuït, doncs venia preinstal·lat a la mateixa Dingoo A320.
La trama del joc se’ns presenta confusa i simple en un principi. És de l’estil d’aquests jocs que t’assabentes de la trama jugant-hi, doncs el principi no presenta massa suc. Però això és bo. El seu argument és bastant confús, i no se sap realment bé tot fins al final. O potser l’acabem, i ni això…
Salvator Ken és un escriptor de novel·les un poc dissocial que és retira a un antic i aïllat mas colonial americà. Busca poder fugir de la ciutat i concentrar-se millor en la seua última nova novel·la. L’acció en situa a un altre dia més del seu treball. Als primers minuts de joc ens adonarem que hem quedat atrapats al mas, sembla que no hi ha ningú, i cap porta o finestra pot obrir-se a l’exterior. El nostre principal objectiu serà escapar de la gran casa, i saber per què ens està passant tot això.
Per l’ofici d’escriptor, Salvator Ken ens pot recordar un poc a Alan Wake, amb este plantejament, però la seues personalitats per a res es pareixen. De fet, al llarg de l’aventura descobrirem un poc més sobre el protagonista.
Si no voleu saber la línia de la trama del joc, no continueu llegint este paràgraf, i continueu al següent. El desenvolupament de la trama anirà tornant-se més proper a l’absurd, el misteri, i a l’estil de malson que es poden veure a títols com Silent Hill o Cry Of Fear. Moments paranoics, surrealisme, habitacions del revés…
Ja sabeu que no ens agrada fer spoiler, però direm que tampoc l’argument és res de l’altre món. No es que siga roin, és bo, compleix, i això és suficient per al plantejament misteriós que s’hi mostra. Però, fins al final, i només si desbloquegeu l’últim dia, podreu saber què diables està passant.
Si t’agraden els Silent Hill, gaudiràs bé de la història de 7DS.
Ja entrats a parlar de la seua jugabilitat, hi ha molt a dir.
Només començar el joc ens trobem amb una xicoteta cinemàtica feta amb el motor del joc, i al moure al personatge, ens adonem d’una primera cosa: el personatge no pot caminar, i sembla que només hi ha mode de córrer. Sí, així és, estarem corrent tota l’aventura, però tampoc això podria considerar-se com quelcom dolent.
Per altre costat, les càmeres són una combinació de càmera lliure, càmera fixa, i primera persona, segons el moment. Una varietat que ens ha agradat moltíssim, i que és tot un encert haver sabut incloure canvis de perspectiva al llarg del joc.
Un exemple d’este canvi de càmera el trobem a quan ens toca desfilar-nos pels conductes d’aire del mas. I us assegurem que allà tampoc trobarem tranquil·litat, doncs algun ratolinet ha aconseguit donar-nos algun ensurt, creuant-se amb el nostre camí… i altres coses.
El control del joc és molt senzill. A part de la creueta de moviment, només s’usen uns tres botons a tot el joc. Això podria considerar-se com quelcom limitat, però per a res. Tindrem un botó per a veure el mapa, un per obrir el menú, i un altre de confirmació d’accions, que variarà depenent d’allò que tinguem al davant, o de l’arma que hi portem equipada. Una icona al cantó alt a la dreta de la pantalla ens indicarà les funcions que hi podem fer amb allò que el protagonista es trobe al davant d’ell.
Este element d’aglutinar-ho tot majoritàriament a un sol botó, i el fet de no poder caminar, ens fa recordar a Project Firestart (1989).
Tal i com prega el títol del joc, la nostra aventura estarà dividida en 7 dies (encara que en jugarem 6) a on ens trobarem diferents mecàniques a l’hora d’avançar. És a dir, no a tots els dies trobarem la mateixa quantitat de mecàniques jugables.
Així, a 7 Days Salvation no trobarem un gran llistat d’armes, com si ho podem trobar a altres títols del gènere, i esque els combats són quasi inexistents en alguns d’estos capítols en els quals es divideix l’aventura. El més usual seran ganivets o espasses, i en la gran majoria de casos, caldrà esquivar els enemics; de mentre que als últims capítols, l’acció prendrà més protagonisme.
Els combats directes amb enemics també estaran presents. Això si, sempre que puguem, serà millor evitar-los. La gran majoria d’ells trauen un tros important de vida, que possiblement ens seria més necessari conservar per a més endavant. Sí, aquest és un joc d’aquests que, si tens un mal combat, i has perdut molt vida, paga la pena tornar a carregar partida. Els objectes curatius els trobarem en forma de tranquil·litzants, i no seran molt abundants.
Al principi no hi han molts enemics, però a partir del dia 3 la cosa comença a posar-se complicada. Apareixeran més d’un enemic, i fins i tot ens intentaran fer emboscades. De vegades, apareixeran de sobte rere nosaltres, havent passat pel mateix lloc abans, i sabent que allà no havia ningú.
I, com no, també faran acte de presència els monstres típics de finals de pantalla. I no només estaran al final del dia, sinó que en alguns d’ells, estaran al mateix principi, i a on es combinarà l’acció, amb moments de prémer botons. Els enemics finals són molt difícils, i et toca morir infinitat de voltes, per a descobrir els seus punts febles.
I esque si te maten, hauràs de tornar a carregar la partida, des de l’últim lloc a on vas guardar. Ací no hi han checkpoints, com als jocs d’ara. Ací serà al mode de la vella escola dels survival horror dels 90. Que per cert, el mètode de guardar la partida és… una vella màquina d’escriure. Més referència a Resident Evil, impossible.
I encara no hem acabat. 7DS encara té més. Per a més elements d’eixos que ens agraden tant, també en trobarem factor sigil. Hauran moments molt Clock Tower, o Resident Evil 3 Nemesis, a on haurem d’escapar d’un gran enemic que ens persegueix. Tindrem la possibilitat d’amagar-nos als armaris o taquilles que hi trobem pels escenaris, poden reviure experiències molt a l’estil de Clock Tower. Hauran dies en que l’escapada i el amagar-se, primarà sobre l’acció.
Altre element digne de mencionar, és que el joc té quicktime events. Estem caminant tranquil·lament per la mansió i de sobte ens podem trobar en situacions que requeriran que premem repetidament els botons que ens diguen a pantalla, o en cert moment concret. Paraula de que us agafarà per sorpresa, i us tocarà repetir la partida més de tres vegades. Alguns d’estos moments, arriben a ser bastant, bastant fotudets.
A banda de tot això, també en trobarem documents i retalls de diaris durant el nostre trajecte, en els quals podrem conèixer millor la història del protagonista, i dels antics habitants d’aquella casa. Així, també en trobarem… puzles! Sí! I esque ja eren les últimes coses per a que 7DS semblara tot un homenatge al survival horror. Doncs sí, també en trobarem puzles, la dificultat dels quals variarà. De totes maneres, als més difícils ens donaran l’opció de poder resoldre’l automàticament. Un element que hauran inserit els creadors, pensant en aquells jugadors que poden ser més reticents front a la presència de reptes de donar-li al cap.
El pas d’una habitació a un altra, també és un altre toc a Resident Evil, doncs ens toparem amb seqüencies calcades al joc de Capcom, d’una porta obrint-se enmig de l’obscuritat. I el mateix passa amb els esglaons de diferents plantes.
El menú del personatge, també segueix la línia dels primers Resident Evil (RE) i Silent Hill. Allà podrem rotar els objectes en 3D, analitzar-los, combinar-los, i usar-los.
Coses dolentes? Doncs sí que en té. Només és una cosa, però tampoc és massa important. És tracta del fet de que si dos enemics t’arraconen, no hi ha possibilitat d’escapar. Estaran atonyinant en ordre, sense gaire possibilitats d’escapar, fins que mores. Ací els creadors no han arreglat això, però com hem dit no és important, doncs hi han pocs objectes curatius, els quals és millor usar per curar eixes ferides que has patit accidentalment al rebre un atac d’un enemic del qual escapaves passant pel seu costat.
Altre element que potser moleste a molts, i més hui en dia en aquesta era dels checkpoints automàtics, és la quantitat de vegades que hauràs de morir en monstres de finals de nivell, i quicktime events, fins que descobreixes la manera de com es fa bé.
Jugablement, podem sentenciar que ens trobem front a un survival horror clàssic com pocs, i que fins i tot no s’oblida d’incloure els nous elements que hi van aparèixer als últims exponents d’este gènere de finals de la primera dècada del 2000.
Quan fa a l’apartat tècnic, ens trobem amb un sucós caramelet que agradarà als més veterans.
Diem això, perquè 7DS sembla un joc eixit de la millor època dels survival horror, amb gràfics estil PlayStation o Sega Saturn. I això és així perquè estètica i tècnicament, recorda força al primer Silent Hill (1999).
El motor gràfic, creat pels mateixos creadors del joc, el S3D Engine, va aconseguir igualar la qualitat de les consoles de 32 bits de finals dels 90. Tota una fita històrica en el món dels videojocs, que segurament pocs coneixien.
A 7DS tot és poligonal, o en 2D, i no hi han seqüències CG (intros). Tot es fa amb el motor del joc, a dins d’esta línia de la profunditat 3D que va caracteritzar a jocs com Tomb Raider (1996), un dels primers videojocs més famosos que hi van mostrar la posada en escena de vistosos elements 3D amb gràfics poligonals. Molt possiblement, 7 Days Salvation va tindre uns dels primers millors gràfics de la història, vistos a un videojoc en Symbian.
El detall posat als diferents elements que ens hi trobarem, denota treball, i fins i tot podríem comparar-lo amb un nivell proper vist a Dino Crisis (1999). Des de el moviment i el volum d’una cortina d’una finestra que es mou per l’aire que ve de fora, fins a l’elaboració dels diferents armaris, lavabos, quadres, plantes, moquetes, llums, i la resta d’elements semblants. De fet, la qualitat dels quadres és molt bona, mostrant un alt grau de qualitat als sprites gràfics que la componen.
El efectes de llum tampoc se queden enrere, i podrem observar com el sol ens enlluerna, creant eixe efecte que ja vam poder vore a Silent Hill quan apuntàvem a la pantalla amb la nostra llum. Les plantes, i altres elements ornamentals d’una casa, com una exposició de vaixella a dins d’una vitrina, també són elements que denoten una cura en els detalls. Fins i tot podrem observar com insectes pixelats es xoquen contra un llum encès.
Com ben bé hem dit, res a envejar a un joc de PlayStation o fins i tot Nintendo 64.
De fet, al principi del joc, podem observar un missatge de que 7 Days Salvation fou nominat a l’excel·lència gràfica, als premis IMGA (International Mobile Gaming Awards) de 2007. I esque no és per a menys, ja que aquell nivell gràfic res tenia que envejar a un joc de PlayStation. Eixe nivell, vist a través d’una xicoteta pantalla de telèfon d’un Nokia, era una cosa molt al·lucinant per aquells temps.
Sonorament, també segueix aquesta línia de qualitat de la generació de les consoles de 32 i 64 bits. Res a envejar als primers survival horror. De fet, alguns sons, són els mateixos que de Resident Evil (1996). O això sembla, a saber: les passes del córrer de personatge, el so de les portes quan s’obren i se tanquen, etc.
Sembla que els creadors es van acollir a un repositori de sons públics, ja que, com hem dit, hi han molts sons que hem escoltat a moltíssims altres jocs.
De tota manera, això no li treu qualitat sonora al joc, ja que han sigut triats bé, i sobretot amb molta varietat. Tal i com vam poder veure als primers RE, el so dels passos del personatge anirà variant conforme trepitgem un tipus de sol de terra distint.
Per altre costat, la seua banda sonora, també és molt bona. Sí, no ho diem per complir, és bona. Encara que també hi ha alguna melodia un poc cutrota, però no solen abundar, ni entorpir l’ambientació del joc. Trobarem inquietants i originals melodies, amb tocs transcendentals, tètrics, i de suspens. En este aspecte, podríem comparar-les amb l’estil de Silent Hill (1999) i d’Eternal Darkness (2001).
Però, a 7 Days Salvation li ha faltat una cosa: i esque no hi han veus. Tota la història i els diàlegs tindran lloc de forma muda a través de línies de text que van passant automàticament, mentre els personatges és mouen com si parlaren. Potser el haver inserit veus, va representar un punt massa allunyat dels recursos de l’equip de creació del joc, i varen optar per deixar-lo així. A més de que també això hauria fet que el joc ocupara una barbaritat de megues més, ocasionant que pocs dispositius estarien preparats per fer funcionar bé aquell joc. És l’únic punt feble que l’hem trobat a este joc a l’apartat sonor. Una llàstima.
Ep! Però això no vol dir que no hi hagen efectes de so humans, ja que trobarem gemecs quan el protagonista rep algun atac, a més d’altres moments importants al joc, com murmuris, crits, grunyits, rialles, rialles diabòliques, plors de xiquets, i coses per l’estil. Al nostre parer, pareix que s’han creat alguns d’estos efectes de so humans-monstres, exclusivament per al joc, una cosa que li dóna originalitat al títol.
Quant als efectes de so, no tenim que posar res en contra, i compleixen molt bé. Però, moltes dels efectes de les armes, per posar l’exemple més clar, si que provenen de les típiques llibreries de so obertes de títols i jocs que en sonaran. Cosa la qual no diu que siguen de baixa qualitat, o desmeresca l’experiència, compte.
Les conclusions sobre 7 Days Salvation, no podrien ser més positives. A pesar de ser un joc amb que es nota que no ha tingut un gran equip de creació al darrere, han sabut reconstruir tots els elements que s’hi poden veure a tres dels grans videojocs de terror de la història, com ho són Clock Tower, Resident Evil i Silent Hill.
Hi han elements, com haveu pogut vore, que són una còpia descarada a RE. Però, realment és així? Realment, sí que ho és. 7DS té elements que han sigut copiats de RE (i de Silent Hill també) de forma molt bèstia . És de veres que, des del punt de vista de la cultura asiàtica, el copiar una cosa no és dolenta però, en este cas, nosaltres creiem que els programadors ho van fer per amor a este gènere. Se nota que han traslladat molt bé tots els elements dels survival horror més coneguts del temps de quan pegaven fort.
Creat inicialment per a l’última gran època de terminals mòbils Nokia, aquest títol es va convertir en un dels primers videojocs poligonals en rebre bones crítiques pel seu sorprenent desplegament tècnic. De fet, com hem dit més a dalt, 7DS va ser nominat als IMGA del 2007. I esque és això: fou un dels primers gran jocs de la història en presentar gràfics 3D per a xicotets terminals mòbils.
Podem afirmar que, sense cap mena de dubte, ens trobem front al primer gran survival horror per a telèfons mòbils Symbian i dispositius portàtils de jocs electrònics de l’era pre-android.
A través del fòrum més actiu del joc, que es troba a facebook, vam poder assabentar-nos de que Dingoo Games, la companyia que va desenvolupar el joc, va arribar a penjar una demo per a PC-Windows, doncs tenien pensat fer versió per a ordinador. Però, arran de desenvolupar la versió anglesa del joc per a mòbils occidentals i per a les consoles portàtils open source Dingoo i Gemei, sembla que el seu desenvolupament va quedar de costat.
Sobre l’empresa Dingoo Digital, sembla que no ha quedat res, cosa que també és típic de les xicotetes empreses xinesses que feien estos catxarrets. O al menys per la xarxa és difícil trobar alguna cosa sobre ells.
Desitgem enfervoridament que tant de bo els seus creadors, allà a on estiguen, facen una versió per a PC, o per Android, per a que tots puguen gaudir d’este “singular” joc.
Com a conclusió, i ja personalment, només dir que7 Days Salvation m’ha deixat un sabor de boca que m’ha enamorat. Terror de qualitat portàtil amb aquell estil de l’època de les 32 bits: què més vols?
Tant de bo crearen una segona part!
Leave a Reply