‘Vaccine’ fou una de les novetats més destacades l’any passat 2017 en relació a videojocs de supervivència i terror a dins de les creacions independents. La seua estètica retro i mecàniques aparentment idèntiques a les de ‘Resident Evil’, va parar l’atenció dels fans del gènere.
Després de jugar-lo amb profunditat, vos contem què ens ha paregut el joc i si realment compleix amb les expectatives amb les quals els publicita. ¿És realment un survival horror de la vella escola? ¿O ha esdevingut més bé un desencís?
Nom del joc a Europa –nom original o altres països–, -data eixida del títol-.
Vaccine –Vaccine (Amèrica); Dead House: Saisei (Àsia)–, 21 de febrer 2017.• Companyia: Rainy Night Creations, Rainy Frog.
• Distribució: Rainy Night Creations, Rainy Frog.
• Tipus de producció: independent.
• Jugadors: 1.
• Format: descàrrega digital.
• Textos: castellà, anglès, francès i altres.
• Textos en llengua catalana: no.
• Veus: no hi han.
• Joc Online: No.
• Plataformes:
• Característiques clau: morts vivents, monstres, món aleatori, terror psicològic, estil retro, temps limitat
Una volta posats als comandaments i haver jugat diverses vegades (cosa totalment normal, com voreu, donat el seu plantejament), s’ha de dir que ens trobem més bé front una mena de mini-joc, en comptes d’una aventura de terror de llarga durada i moments cinemàtics que tant estem habituats.
La línia argumental del títol és bastant simple, però més que suficient per a donar-li sentit a com està configurat el videojoc. Al personatge que vullguem controlar -tenim opció masculina i femenina-, haurà d’explorar una mansió en busca d’una cura per al seu company, emmalaltit per les conseqüències de ser-hi al lloc a on es desenvolupa l’aventura. Els protagonistes estan atrapats a un món aleatori, fruit dels experiments en fase de proves amb forats de cuc.
El plantejament del videojoc recorda molt al concepte dels modes de joc “Extreme Battle” o “The Mercenaries” que solen haver als ‘Resident Evil’ i que es desbloquegen una vegada has acabat el títol. Haurem d’acomplir una missió concreta en un curt termini de temps, i poc més.
Degut als efectes del tele-transport, els dos protagonistes estan atrapats a una dimensió paral·lela a la nostra, a on ens toparem amb gent que ha sucumbit als efectes del tele-transport en proves, i s’han transformant en zombis o mutants.
Així, l’objectiu principal del joc és trobar buscar la cura per la nostre amic en només 30 minuts. Només tenim mitja hora de temps per a completar el joc, temps el qual també hi compta per fer el camí de retorn fins a on es troba el nostre company una vegada trobem el vaccí.
Aquestes partides de mitja hora ens obliguen a moure’ns ràpid i explorar els escenaris, enfrontant-nos als diferents enemics que ens isquen al pas com siga, sense oblidar d’estalviar-ne alguns recursos per al que ens puguem trobar més endavant al nostre camí.
Durant el recorregut ens trobarem documents que llegir, objectes que agafar i, de vegades, un xicotet puzle necessari per obrir una porta, fent aparició tot allò de manera aleatòria, a l’igual que la disposició dels enemics a cada sala.
A banda, també hi tindrem al nostre abast un sistema un sistema de punts d’experiència que podrem invertir en augmentar diverses característiques del personatge. Tindrem unes cinc característiques per millorar al personatge com resistència, salut, sort, i l’habilitat de tir. El que més punts ens donarà serà l’enfrontament amb els enemics, així com altres accions més menudes, com obrir portes. Què sembla que no estiguen apareixent bons objectes a les habitacions? Doncs tocarà pujar el nivell de sort del personatge; Què volem enfortir al personatge contra els atacs? Doncs invertim punts en pujar el nivell de la salut.
Estos canvis en les habilitats del personatge, no es guardaran quan ens maten o ens passem l’aventura, o comencem una nova partida. Cada partida serà totalment diferent, i haurem de saber invertir els punts d’experiència en cada característica que ens vinga bé d’acord a com estiguem avançant.
El control respon bé, però t’hi has d’acostumar. No han aconseguit que siga tan idèntic i efectiu com el famós “tipus tanc” dels survival horror de l’època que intenta imitar. En este sentit, a pesar de que se juga bé amb teclat i ratolí a les versions de PC, jugar amb un controlador, les accions es fan més efectives.
Entre les accions que podem executar, podrem esprintar, caminar, córrer, apuntar amb l’arma, i agafar objectes.
Al principi del joc només comptarem amb un ganivet, i pel camí ens toparem amb altres armes de foc, i objectes per continuar l’aventura. A banda de vida, també ens en trobarem altres que faran pujar temporalment les nostres habilitats, o que ens faran més difícilment detectables als enemics.
I sí, el joc se suposa que dura 30 minuts, però vos assegurem que no és gens fàcil acabar la missió, trobar el vaccí, i després tornar pel mateix recorregut fins a on havies iniciat la partida. Un cop acabes la missió, el joc et torna situar al mateix punt, però aquesta vegada amb menys temps. Ací sí, tota la experiència i les habilitats que haguem millorat, es mantindran.
El factor d’aleatorietat en tot, pot marcar un inici difícil, a on morir és la constant, ja siga per la mala sort en la trobada de recursos, ser mort per algun enemic, o no arribar a temps a l’habitació d’inici un cop trobes el vaccí.
Els gràfics aconsegueixen força bé imitar l’estil dels videojocs de l’època de les consoles de 32 bits, trobant-nos amb escenaris pre-renderitzats que recorden exageradament a la famosa saga de Capcom; i personatges quadrangulars modelats amb pocs polígons com aquells que vèiem a les consoles Panasonic 3DO, Sega Saturn, PlayStation, Nintendo 64, o Nokia N-Gage.
El motor usat és el genial Unity, un dels més usats entre els desenvolupadors independents i que, com haureu pogut observar, ofereix unes possibilitats molt amples de disseny gràfic i estètic en videojocs.
L’àudio compleix de manera correcta. Trobem uns efectes de so correctes amb l’esperit del títol, i unes melodies que també hi van en la línia. En aquest sentit, les melodies no són originals del desenvolupador del joc. Pertanyen a melodies de lliure llicència ús, creades per Kevin MacLeod (incompetech.com). Així que no és casual que algunes d’ells les pugues tornar a sentir en algun canal de Youtube o en altre videojoc.
Amb tot, les melodies no desentonen, però potser ens hagueren estimat més escoltar melodies una mica més d’aquell esperit real Midi, en la línia de l’esperit survival horror clàssic que vol transmetre ‘Vaccine’. De totes maneres, ja va bé per a un títol que ha sigut desenvolupat per una sola persona.
Que què podem dir de l’experiència de joc? I dels seus punts febles? Doncs que realment si que recorda al survival horror clàssic, però no arriba a ser-ho de manera destacada.
El joc no dóna por si ja tens experiència en aquest tipus de joc, i només podem esperar a que ens donen algun ensurt quan a l’obrir una porta tinguem als nassos un enemic que no escoltàvem, o que ens sorprenga davant nostre un enemic degut als plànols de càmera. La varietat de les criatures tampoc és molt variada, i no arriben ni a ser quatre, sent continus homenatges a ‘Resident Evil’, i a vegades dóna la sensació de que el creador podria haver sigut més original.
Com a conclusió, podem esmentar el següent.
S’ha de tenir en compte, i com podreu comprovar a l’entrevista que hi vam fer al seu creador que es troba baix la signatura de Rainy Night Creations, durant la creació del videojoc no va tenir massa temps per profunditzar en un projecte que es va marcar en acabar en sis mesos.
El fet que les partides estiguen limitades pel temps i el concepte d’aletorietat de quasi tots els elements, pensem que és un bon encert. Que l’ordre de les habitacions i els objectes de la mansió canvien a cada volta que juguem, li atorga un immensa re-jugabilitat al títol que, de no haver sigut així, potser hagués sigut un altre títol curt independent que acabes una volta, i ja no té massa sentit jugar-hi més.
A pesar de ser quasi més bé un mini-jo que una aventura, ‘Vaccine’ és un títol curiós que entretín, i que enganxarà a aquells que els-hi agrade el seu aspecte i mecànica retro.
Realment no el recomanem si no us agrada molt el tipus de control dels survival horror clàssic, el tipus tanc, ja que el joc no permet canviar-lo.
Poca més queda dir d’este títol, el qual ha sigut el primer videojoc de supervivència i terror per a Nintendo Switch (versió la qual l’hi han afegit més detalls gràfics, fent-la la millor de totes les versions), i que també fou l’últim joc d’este tipus per a Nintendo Wii U, a data d’escriure esta anàlisi.
Leave a Reply