[Ressenya] DOOM 3

La tercera part del famós títol que va donar un impuls als videojocs en primera persona, va comportar un gir un tant diferent, respecte al que havia fet ID Software amb els seus shooters als passat. Així, i degut a la seua orientació cap al survival horror, hem decidit que no estaria gens malament parlar-ne sobre un dels Doom més terrorífics que s’han fet fins a dia de hui.

Sí, haveu llegit bé: un Doom amb biaix cap al survival horror. Però, li haurà quedat bé això a esta saga? Si voleu saber la resposta, continueu llegint.

Companyia: ID Software
Distribució: Activision

Jugadors: 1, o varis al multijugador online.
Format: 3 CD-ROM, 1 DVD, Blu-Ray, descàrrega digital.
Textos: castellà.
Veus: castellà.
Online: Sí
Plataformes: (2004) (2004) (2004) (2005) (2012) (2012) (2015) (2019)

Allà pel 2004 la companyia de Texas ID Software, famosos per ser els pares del famós i mític DooM, van fer realitat els somnis de molts fans: oferir un nou capítol de la saga fent us de les noves ferramentes gràfiques. I la cosa no era un tema menor, doncs no havia eixit cap capítol nou d’esta saga, des de 1997. Quasi res…

Tot l’univers dels Dooms clàssics va ser posat de nou en escena d’una forma brillant i actualitzada als nous temps. A Doom 3 trobarem infinitud de referències a tot allò que va aparèixer als primers Doom, amb la inclusió d’elements nous. El títol fou un autèntic èxit, a pesar d’algunes crítiques negatives de les quals en parlarem més endavant.

Només començar, Doom 3 ens va mostrar que aposta per una trama, més que per oferir acció des del segon u.

Per començar, caldria ressaltar el primer aspecte clar que saltava a la vista durant els primers minuts de joc: es deixava el pur shooter i la música rítmica i frenètica de trets, i s’apostava clarament per l’aventura i una posada en escena cinemàtica. D’acord amb els nous temps, i donada la data amb la que ens trobem (principis dels 2000), Doom 3 va contindre inevitablement un desenvolupament més orientat cap a una trama, i no tant orientat cap a l’acció com els Dooms clàssics.

Però allà no s’acaba tot, i esque, per a major glòria dels que portem este blog, ID Software també es va deixar atrapar per l’època daurada del survival horror d’inicis del 2000.

Les seqüències del videojoc seran totes fetes amb el motor del mateix. És a dir, no hauran “intros” d’animació renderitzada.

Així, la línia argumental de Doom 3 ens traslladarà a una colònia futurista al planeta Mart, en la qual pareix que el cap d’investigació d’allà no està portant a terme una gestió correcta de les investigacions que s’estan fent al planeta roig. Nosaltres controlarem a un marine recent arribat allà, juntament amb un representant de la mega corporació de la qual es propietària de totes les instal·lacions, per a fer arribar les queixes que hi estan havent allà, i investigar que està passant.

Resta dir que, al igual que podíem vore als primers jocs, farem presència de com un infern ho abastarà tot en poc temps, i del qual haurem de sobreviure com siga.

Si tinguérem que abreviar, podem dir que us trobareu una barreja d’aventura, shooter, i moments molt survival horror. Una combinació que a nosaltres ens ha agradat moltíssim. Sobretot aquest element d’enfocament cap al terror, i no tant cap a l’acció -que també en té d’acció, i no poca!- . La música metal·lera i rockera dels primers títols ha sigut substituïda per una banda sonora obscura i ambiental majoritàriament orientada cap al gènere de terror. I no soles la banda sonora, sinó també en trobarem de moments d’esglais, i situacions que ens voldran donar por.

Podríem dir que, en la seua totalitat, el joc està més enfocat a la aventura que a la acció, però això no treu que no ja no hagen moments tals: els hi han, i moltíssims. I molts moments que ens recordaran als Doom clàssic, element que els fans de la saga segur que hauran trobat d’agrair.

La foscor: eixe nou element que ens ha encantat en este Doom 3.

Entre altres elements nous, trobem la obscuritat, i la necessitat de l’ús d’una llanterna. Després de Doom 64, estem front a un dels Doom més obscurs… i ho han portat tant a terme, que a vegades sembla un Silent Hill. Haurem de travessar infinitat de passadissos totalment a fosques acompanyats d’una xicoteta llanterna, preparats per a retirar-la en qualsevol moment i traure el arma, per si algun enemic ens apareix silenciosament en mig de la obscuritat.

Este element, però, només existeix a les primeres versions de Doom 3, ja que a Doom 3 BFG Edition, la llanterna és inclosa a totes les armes. El factor de estar a l’aguait, enmig de la obscuritat, i canviar ràpidament a una arma, se’l van carregar amb la BFG Edition d’este títol. Una llàstima, perquè la veritat, fan desaparèixer un important element de tensió del joc, a l’hora de crear por durant la partida.

Altres elements nous a este nou Doom, va ser l’existència (opcional, això sí), de la troballa i recollida d’arxius, correus electrònics, àudios, i vídeos, molt en línia de les aventures de videojocs.

Sense arribar a ser clarament un survival horror, té moltíssims elements d’aquest gènere. Uns exemples? Doncs els diversos moments que ens topem amb situacions que ens intentaran donar por.

Tal i com podreu haver vist al principi del vídeo de dalt, l’àudio és un element principal en este aspecte, i jugar amb auriculars augmenta la experiència de por. No seran poques les voltes que algun esperit ens xiuxiuejarà alguna cosa, o veurem com les passes invisibles d’una entitat se’ns creuen al nostre camí… crits desesperats de mentres ens llisquem per algun conducte de ventilació completament a les fosques, veus que parlen en veu baixa al costat de l’esquelet d’un cadàver, objectes que es mouen soles al nostre pas… elements que, després de pegar-nos el pasme, i que no ens ho esperàvem a un joc així, ens han agradat moltíssim.

Els no-morts dels jocs originals també seran a este Doom.

La exploració, per altra banda, agafa també un nou protagonisme, i ja no només haurem de derrotar enemics i trobar claus, com als primers jocs de Doom. Ací, al igual que als moderns videojocs de aventures, tindrem com xicotetes missions assignades que ens guiaran per avançar durant el joc. Normalment, totes tracten de trobar algun objecte, per després tornar per a on em vingut, i fer-li servir en algun lloc. Bé, vist així, també podríem dir que als primers Doom havia una mecànica així, però no de la forma que és presentada ací.

Vos enrecordeu dels Imp? Aquells bitxos que llançaven boles de foc? Sí, també fan acte de presència amb este nou redisseny.

D’enemics, ens toparem amb vells i de nous, els quals també ens faran tindre nostàlgia, si som el suficientment majors com per haver jugat als primers jocs. La majoria d’ells, romandran amagats, i eixiran al nostre pas per a donar-nos un esglai. També en hauran moments en que ens intentaran fer una emboscada, aparèixer en manada, i tindre que fer estratègia i anar eliminant-los amb allò més potent que tinguem, abans de que ens arraconen i ens maten. Ací, normalment, serà quan més visquem els moments de més acció del joc.

Però, al menys per experiència pròpia, crec que aquells moments d’acció dels primers Doom, no han pogut ser imitats, fet que va fer queixar-se als més nostàlgics de la saga. Per moltes emboscades i nombre d’enemics que ens rodegen, al final cal fer més ús de la calma, i l’estratègia, que de la confiança de la potència de foc de les nostres armes.

El disseny dels enemics és molt variat, així com de cuidades les seues animacions. Per a l’any en que va eixir, Doom 3 fou un avançat al seu temps.

I esque també, per altre costat, quasi mai ens ha escassejat la munició. Potser només al principi, i a alguns moments de la aventura ens hem quedat baix mínims, però us assegurem que, jugant en mode normal, hi ha centenars d’objectes amagats per l’escenari cada tants metres. Un fet el qual no ens ha acabat d’agradar, doncs si hagués escassejat la munició, hauríem pogut tindre una experiència més propera a la supervivència.

I també, si després als moments de més acció, quasi sempre és més útil usar l’estratègia que el desplegament de munició, doncs la veritat, no sabem per a què han ficat tanta munició al joc, a molts moments. Aquest, és un dels pocs punts negatius que li hem trobat al joc, ja que per la resta, ens ha encantat.

Això sí, les primeres voltes que jugueu, i us topeu amb monstres nous, en malbaratareu moltíssima munició fins trobar els patrons de comportament dels enemics, i els seus punts febles, element que dóna més punts a este títol, doncs no tot és redueix a disparar a tots per igual, i au. En este aspecte, m’ha recordat molt a les mecàniques dels Quake, l’altra saga shooter per excel·lència de la mateixa ID Software.

La potència de foc d’algunes armes serà exquisida. Ací, la clàssica escopeta rebentant a un no-mort. Sublim.

Sobre altres elements a destacar, caldria comentar que es terriblement llarguíssim! És dels típics jocs que sembla que ja te l’estas acabant, i no. Van passant coses importants, enfrontaments amb grans monstres, o moments molts difícils, i no. Sempre hi ha un nou escenari que explorar, sempre passa alguna cosa que allarga la trama, deixant una sensació de no saber quan va a acabar el joc. Això és bo, doncs pensem que ens trobem amb un dels horror shooter més llargs que s’han vist mai.

Les localitzacions a visitar a Doom 3 seran molt variades. No només trepitjarem terra firme, sinó que a vegades ens tocarà viatjar per conductes de ventilació per accedir-hi a noves sales.

De l’apartat tècnic, pot s’ha de dir. Pel que haveu pogut apreciar per les captures, els creadors van posar esforç en oferir un dels millors aspectes visuals d’aquell moment. De fet, el seu motor gràfic, va tardar en veure’s superat per d’altres.

ID Software va crear un nou motor per a este nou Doom, seguint la línia dels seus “ID Tech”. En este cas, van crear el ID Tech 3, el qual, a l’igual que fa sempre ID amb els seus motors, ha sigut alliberat amb Llicència Pública General GNU. És a dir, que tothom pot usar lliurement este motor gràfic per a usar com a “esquelet” en la creació de videojocs.

En este aspecte, cal recordar que, amb la eixida de John Carmack (un dels pares de la saga Doom, Quake, Wolfenstein), i la dependència de ID Software respecte a Bethesda, igual ID ja no oferirà facilitats per a les versions GNU/Linux dels seus títols, o per a alliberar els seus motors de joc. El temps dirà si Bethesda els hi deixa llibertat.

L’ambientació de la aventura anirà de mal en pitjor (en el bon sentit), conforme avancem. Us deixarà un regust de boca molt de l’estil de Alien: Isolation, o de Dead Space.

Com a conclusió podem dir que ens trobem front a un dels millors Doom. Sobretot, després del tenebrós Doom 64 de Nintendo 64, el qual també estaria bé que li dedicarem una ressenya alguna dia ací. Els que l’hagen jugat, entendran perquè diem que és tenebrós, doncs també és un altre Doom que s’allunya dels seus germans de PC, i la seua ambientació i posada en escena tira més cap allò sinistre i obscur, que per a una orientació més d’acció.

La foscor, eixa gran novetat que, juntament amb la inclusió de moments de por, tant agradarà als fans del survival horror en este Doom 3.

Tornant a Doom 3, majoritàriament ens trobem amb una experiència més propera a una aventura de terror, que a un joc d’acció pura i de trets sense descans. Doom 3 potser se situa a un punt intermedi, que a vegades ens fa creure que estem jugant a un survival horror, i altres voltes ens dóna la sensació de que estem front a un shooter.

Creiem que és molt possible que cap altre capítol de Doom futur vaja a tindre una orientació cap a allò terrorífic, com sí ho té este Doom 3.

Possiblement este siga un dels aspectes que més ens ha agradat a nosaltres, però això no va agradar a tots. De fet, per la xarxa es poden veure comentaris de moltíssima gent que odia este capítol de la saga Doom, perquè ja no té aquest estil que tenien els primers.

Però en fi, imagine que d’això tampoc hauran patit molt, ja que el nou reinici de Doom que han fet amb l’últim Doom per a Windows, Xbox One, PlayStation 4 i Nintendo Switch, s’ha abandonat totalment l’estil d’este Doom 3.

Personalment, de moment, ens quedem amb este Doom 3 i la seua línia survival horror que tant bon sabor de boca ens ha deixat.

Nota: 9/10