El primer que podem dir d’aquesta producció, esque dóna gust topar-se amb pel•lícules com aquesta. I més, si no provenen de les grans productores de Hollywood. A El Babadook trobarem el que fa molt que no veiem a una pel·lícula: passar-ho malament amb monstres i contes. Sí! Una pel·lícula de monstres moderna que dóna por!
Bé, més que monstres és… en fi, millor que ho veieu pel vostre compte. El Babadook conta una història senzilla i directa, a pesar de que puga parèixer complexa de mentre la visionem. Pensarem que és una història típica de fantasmes o paranormal, tant de moda ara al cinema comercial, però no ho és. Això és el millor: és senzilla, i és una bona pel·lícula de terror.
Entre els elements principals que podríem esmentar, trobem que és una producció amb petjada pròpia. És a dir, té estil propi que, a pesar d’agafar elements comercials, ofereix una experiència propera a les pors atàviques que tots (o suposadament tots), hem tingut quan hem sigut xiquets: la por a l’aparició de monstres durant la nit, dementre dormim.
Més d’un podria vore-se reflectit en el xiquet de la aventura, en aquestes pors nocturnes. Bé, també és veritat que la personalitat del xiquet, com voreu al film, és bastant alterada i obsessiva, tot s’ha que dir. Però, aquesta por infantil a la indefensió de la nit, potser l’hem tingut tots de xicotets. És aquí a on The Babadook ens pot tocar la fibra sensible. Connectar d’alguna forma “real”, amb l’espectador.
També trobem uns altres elements que ens han agradat moltíssim, com és aquest ús del recurs del conte. De com a través d’un conte, s’intenta donar por. De fet, trobarem moments molt de l’estil de les nostres rondalles, com tenim per ací els valencians, basats en els personatges famosos de “el Coco”, l’home del sac, o el mort de la rondalla de Marieta i el Mort.
El millor de la pel·lícula esque és senzilla i directa, com ja hem dit abans… i aconsegueix donar por! Trobarem des de moments explícits d’aparició sobtada de criatures (tant de moda a les pel·lícules de terror d’ara), com moments d’obscuritat i ràpids travelings a on ens ha semblat vore alguna cosa, però no estem segurs de que haja sigut així.
Un altre factor que dóna més punts a favor a la pel·lícula, és l’ús de coses antigues. Com per exemple, els estranys dibuixos del llibre de traç senzill i infantil, o com xicotetes seqüències de vídeo de cinema en blanc i negre de principis de segle passat. Tot, presentat en l’embolicat d’una gran obscuritat. I esque el negre, és el color predominant en aquesta pel·lícula. El personatge aterrador aconsegueix que ens interessem en saber si realment existeix un Badadook folklòric, que provinga de l’imaginari col·lectiu d’algun país, donat la bona presentació que hi té al film.
Sobre l’actuació dels actors, poc s’ha de dir, doncs és més que acceptable. Els protagonistes principals són una mare (Essie Davis) i el seu fill (Noah Wiseman), actors que ho fan veritablement bé. Vorem a ambdós executar molt bones actuacions. Sobretot, el xiquet , el qual ens traurà la pell de polleguera amb les seus obsessions, o ens farà esgarrifar-nos, amb una mirada perduda i boja.
La direcció de la pel·lícula és obra de Jennifer Kent, la qual sembla que ha sigut una de les seues primeres pel·lícules. Donat aquest resultat, esperem que aquesta dona en dirigisca més films en un futur, vaja.
La història de la pel·lícula és de la pròpia directora, i es basa en una ampliació del curtmetratge, també dirigit per ella, anomenat Monster.
En resum, una de les millors pel·lícules de terror que haja vist mai. I sobretot, dels últims anys, a on el cinema de terror de primera divisió havia quedat monopolitzat molt de temps per les produccions de James Wan (Expediente Warren, Insidious, Annabelle).
Entre aquest estil monopolitzat de l’últim terror nord-americà, emergeix El Babadook, producció australiana que aporta aire fresc.
I esque, quan les coses venen d’un altre país, sempre se sol oferir nous elements, diferents als que ens tenen acostumat les corrents de Hollywood.
Una pel·lícula perfecta per a vore esta nit de vigília de Tots Sants.
Leave a Reply