[Anàlisi] Demo d’ALISA: The Awakening’, retorn als veritables 90

Que el nostre gènere favorit d’aventures estiga vivint una segona joventut és una cosa que tenim clar tots als que ens agraden els videojocs de terror. Ara, trobar-se amb coses com Alisa, és ja un altre nivell. Hem provat la demo jugable, i ens ha deixat la mandíbula totalment desencaixada per tot el que ofereix.

Per això mateix, hem estimat que era oportú analitzar a fons el per què creiem que serà un dels survival horror més esperats de l’any vinent. Que per què? Ací vos ho contem:

Nom del joc a Europanom original o altres països-: Them Alisa: The AwakeningAlisa: The Awakening– 2020~2021, Bèlgica.

• Companyia: Casper Croes.
• Jugadors: 1.
• Format: digital.
• Textos: anglès.
• Veus: anglès.
• Productor/s: Casper Croes.
• Director: Casper Croes.
• Música/Banda sonora: Arisa Kana.
• Disseny de personatges: Casper Croes.
• Disseny de les criatures: Casper Croes.
• Plataforma/es:

(2021) Possiblement també consoles.
• Característiques: Títol independent, survival horror clàssic, nines,

Còpies i homenatges a Resident Evil (RE), o altres dels primers survival horror, han hagut a cabassos durant l’última dècada. Sobretot al món indie. Alguns han sigut autèntiques obres d’art, mentre que altres simplement eren molt més justets, i tampoc els seus creadors podien permetre’s poder oferir una certa qualitat que pogueren donar lloc a un bon títol. Fer un videojoc que, a banda de reproduir certes mecàniques i clixés, poguera anar més enllà.

Però, potser que això es trenque amb la irrupció d’Alisa The Awakening, un joc que dintre de poc començarà el seu Kickstarter de recaptació. I sí, veient el que han fet, si es vol traure un títol de certa qualitat, en necessitaran de molta inversió, possiblement.

La xicoteta intro CG (computer graphics) amb la qual s’inicia la demo jugable no és massa llarga ni de gran qualitat, però còpia exactament l’estil de les “intros” famoses que varen donar prestigi a les consoles de 32 bits.

El primer que ens trobem quan posem el joc són referències a que podrem configurar qualsevol comandament que tinguem, fent al·lusió a Nintendo 64, PlayStation i Super Nintendo (una llàstima que s’hagen oblidat de Sega Saturn ). Per a un joc d’itchi.io, la pàgina web de videojocs independents per excel·lència, tampoc t’esperes el que assalta la teua pantalla tot només començar: ni més ni menys que una intro CG! Una seqüència feta amb gràfics per ordinador, curta, però realment ben feta, i que emula a la perfecció l’estil simple de les famoses seqüències de vídeo de PlayStation i Sega Saturn. I sí, ja abans et pots adonar que la resolució de tot és força baixa, cosa que ja ens va deixar inquiets (tampoc es pot pujar més la seua resolució), deixant-nos la sensació de que possiblement alguna cosa volien oferir els creadors d’este indie.

Només començar partida, altra gran sorpresa. Personatges poligonals sobre fons prerenderitzats amb la vella resolució de pantalla, acompanya una xicoteta seqüència feta amb el motor del joc. Amb càmeres fixes. Una xica s’aixeca d’un llit, confosa, i sense saber què fa allà, i amb un vestit un tant estrany. La segona resposta positiva del joc, ve seguidament al moure al personatge: les seues animacions i el control del personatge és allò més fidel als primers Resident Evil que hem tastat mai. Molts títols, indies i inclús de companyies grans, han intentat rescatar el comportament del famós control “tipus tanc” dels RE, però pocs ens havien sorprès tant, en relació al comportament de quan polsem els botons i moviment del personatge al joc. La reacció és brutalment calcada a la d’un RE. A més, a més, les animacions són bastant tosques i seques, a l’estil d’aquell títol, una cosa que és fet a intenció pels creadors, revifant més encara aquesta sensació d’estar front a un títol fet en aquella època.

Només començar, tot serà un desplegament constant en tots els sentits, dels elements del survival horror clàssic i de les limitacions tècniques de les consoles de la dècada dels 90. Trobem ja documents per llegir, calaixos que s’obrin en vista de primera persona (a l’igual que RE), el so dels nostres passos al caminar, així com el sistema d’apuntar i disparar les armes és quasi idèntic.

La trama ens situa als anys 20 de la dècada passada, a on una agent especial ha sigut segrestada, i atrapada al que sembla una casa de nines a mida real. Una nota ja ens amenaça “Benvinguda a la teua nova casa”. Esta excusa serveix als creadors per a posar, de manera original, la excusa de situar l’acció a una mansió, la qual recorda moltíssim a la mansió Spencer del primer RE. Els enemics, en un altre homenatge constant a el títol de Capcom, seran una mena de nines a mida real mecanitzades que ens persegueixen i riuen. Una altra manera de copiar els zombis, però presentant-los d’una manera original i un xic diferent, transmetent la sensació de joc clàssica. I esque els seus moviments seran molt semblants als famosos morts vivents de Capcom. Però, també ens hi trobarem amb altre tipus d’enemics, més ràpids i grans, i que ens situen més bé a altres pares del terror als videojocs, com Clock Tower.

Per altra banda, les melodies, també hi seran molt en la línia de Masami Ueda, i la típica música de videojocs d’aventures dels 90. Les melodies estan molt treballades, i tenen tot el sabor del Real Midi que tant de prestigi va oferir a les consoles de sobretaula de 32 bits. Estes són elaborades, i casen molt bé amb la trama, sempre amb aquell regust constant al primer Resident Evil.

No podia ser d’altra manera que la munició que hi tindrem al nostre abast serà força limitada i, encara que no hi haja un sistema automàtic d’apuntar als enemics, els seus creadors potser han inventat una cosa molt millor i equilibrada que el que va inventar Capcom per a Resident Evil 2 i RE Director’s Cut, i que li va traure molta tensió als nous capítols de RE: en Alisa una icona ens indicarà si estem apuntat bé als enemics, mentre els encanonem amb el arma que portem equipada. Una sistema que potser a ningú encara se li havia passat pel cap en aquest tipus de joc de càmeres fixes.

Els enemics soltaran unes rodes dentades que podrem canviar per armes, nous vestits o objectes amb un estrany personatge.

Els puzles, com no, no podien faltar. Els dos que en trobem a la demo demostren el bon enginy dels creadors del joc.

Com haureu pogut observar per les imatges, la resolució i l’aspecte gràfic del joc recorda molt als jocs que podien ser executats en una Sega Saturn o PlayStation. I esque, com ja hem repetit altres vegades, la sensació i la immersió en fer-nos creure que hi som front a un títol vell, és absoluta i totalment constant.

De fet, la resolució de gràfics, escenaris, enemics i tot, ha sigut posada a les mateixes mides que les dels televisors antics. I esque, per a obtindre una imatge més nítida, el millor seria ficar el joc per a que es veiés a través d’un antic TV de tub, tal i com el seu principal creador ha fet alguna vegada.

https://www.instagram.com/p/B1b4UN7hLvU/?utm_source=ig_web_copy_link

Poca cosa podríem comentar ja d’esta demo. La durada no és massa llarga, però en un moment, posa toca la carn en la graella, i de manera constant, per a mostrar el que aspiren a fer.

Tal i com passava als RE, al entrar en altra habitació i canviar l’angle de la càmera, potser ens trobem amb un silenciós enemic venint cap a nosaltres sense que ens haguérem adonat abans.

El millor que podríem comentar sobre Alisa The Awakening, és que no deixa el regust de ser una còpia dels primers Resident Evil. Però esque, en certa mesura també ho és! Però, al oferir-ho tot, amb la seua pròpia trama, sembla que estiguem front a un títol totalment nou. Aquesta és possiblement una dels seus grans aspectes, ja que és un títol que torna a oferir un sistema vell, però adaptat i presentat com un producte nou. Recorda als RE, però al mateix temps agafa distàncies, i plasma una personalitat pròpia.

Possiblement, l’esforç per fer referència als videojocs de supervivència i terror dels 90, i l’esforç per aconseguir una immersió total en aquells tipus de jocs, és el que més atractiu li atorga a este títol. A més, potser siga la seua millor carta de presentació front al pròxim Kickstarter que té planejat començar en breus.

Un títol que, de veritat, molts hi posaran diners, degut a com de bé reflexa una època i un estil de joc determinat com cap altre joc segurament ho ha fet. Sabem que ens repetim, però esque pensem que el joc ho a aconseguit: la sensació que ens ha deixat, per moments, és la de ser front a una PlayStation, Sega Saturn o Nintendo 64, i estar gaudint d’un nou títol eixit en aquella època. Ens ha transportat totalment com en un viatge en el temps.

El joc està planejat per a eixir el 2021 via Steam a Windows, GNU/Linux (Ubuntu, SteamOS, etc) i macOS, i si la recaptació sobrepassa en bona mesura l’objectiu inicial, també es faran versions per a les noves consoles.

Estarem a l’aguait, sobretot a les nostres xarxes socials, dels últims moviments d’este títol que podia convertir-se en un dels millors dels últims anys.

Si voleu instal•lar-vos la demo jugable i provar Alisa, ho podreu fer a través de la seua pàgina a itchi.io:

https://caspercroes.itch.io/alisa-demo

Comparteix això

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*