En este nou Colp d’ull no parlarem d’un videojoc de terror pur, per així dir-ho. Aleshores, per què parlar d’ell? Doncs perquè realment la cosa tampoc esque se n’isca de la nostra línia. Hydrophobia: Prophecy ofereix una curiosa barreja d’estils que, juntament amb els antagonistes i el que patim junt a la protagonista, fan una combinació un xic malrotllera i interessant.
·Companyia/Creador: Dark Energy Digital
·Plataforma/es:
·Característiques clau: ambient horror, tàctica i infiltració, plataformes, terror aquàtic
El joc ens situa en un futur no molt llunyà a on la humanitat ha aconseguit expandir-se abans cap al mar, que a l’espai exterior, creant la primera gran embarcació-ciutat habitable, el Queen of the World. La nostra protagonista, Kate Wilson, una jove de manteniment tècnic de la ciutat (possiblement la primera protagonista amb rastes a un videojoc d’estes característiques) amb un trauma a l’aigua degut a una pèrdua familiar, haurà de fer front a un autèntic malson.
De sobte diverses bombes esclaten en la ciutat-embarcació, enfonsant-se, i deixant entrar tota l’aigua, quedant rodejada en l’omnipresent líquid marí.
L’ambientació de terror ve de la mà d’un gran protagonista: l’aigua. Viurem autèntiques situacions de caos a on tot es plena d’aigua, intentant buscar una eixida a corre-cuita a habitacions o espais de la nau més segurs. I esquè, a banda dels sinistres terroristes (els causants de les explosions, tranquils, això ix a la primera hora de joc) l’aigua serà la principal enemiga i protagonista. Seran constant les situacions en les quals haurem de bussejar per buscar una eixida, córrer i esquivar mil objectes de la destrucció al nostre pas, abans d’ofegar-nos. Córrer per habitacions i passadissos alhora que tot explota i es plena d’aigua al voltant nostre, acompanyats de música malrotllera o de tensió.
Com haureu pogut vore a la fitxa de dalt, el joc ofereix un estil entre l’aventura d’acció, el survival horror, i el tactial espionage. A banda d’esta ambientació creada per la ideologia i pla dels terroristes -portem molt de joc i encara no hem vist cap mutant- i l’omnipresent aigua, podrem fer multitud d’accions com escalar per canonades, saltar per arribar a altres llocs, i bussejar qual Lara Croft. I amb els enemics, prima l’estil proper als Metal Gear Solid, i els Resident Evil 5 o Resident Evil 6, podent parapetar-nos amb l’escenari per amagar-nos i disparar millor als enemics.
Com hem dit, els enemics no són monstres ni éssers sobrenaturals, sent un grup terrorista genocida anomenats Els Malthusians, que té per línia ideològica l’extermini de la humanitat degut a la superpoblació (agafen el nom d’una de les teories de Thomas Malthus). A mode de guia per saber a on dirigir-nos i poder escapar, la protagonista no estarà soles, i ens acompanyarà per ràdio una mena d’amic seu que també treballa a la ciutat.
El joc és del 2011, i el seu apartat tècnic és molt notable. Els realista fluir de l’aigua i les corrents, sembla que es deuen al bon ús que hi varen fer els programadors amb els motor HydroEngine.
Este motor recrea amb gran realisme les corrents d’aigua i els efectes que esta pot provocar en interacció amb l’escenari i els objectes amb els que l’aigua es troba al seu camí. Ho podreu comprovar, ja que a cada partida l’aigua es mourà cap a un lloc diferent de l’habitació en el mateix moment, dotant-la de l’al·leatorietat natural que pot tindre. Però no només recrea una lògica del comportament de l’aigua, sinó que també els seus efectes i, com haureu pogut vore a algunes imatges, podrem gaudir d’una genial recreació gràfica a on la càmera pateix també els efectes de l’aigua quan xoca contra aquesta, deixant gotes i reguerons d’aigua qual càmera d’un documental.
També haurem d’anar amb compte, ja que nosaltres mateixa podrem fer que una habitació s’inunde si deixem entrar l’aigua trencant alguna paret de vidre, o obrint alguna escotilla.
La música posarà també de la seua part, a banda de les localitzacions, amb un estil que a vegades pot recordar a Dead Space o Alien. A més a més, quan ens quede poc oxigen, començarem a escoltar la veu d’una xiqueta. Possiblement, els records o al·lucinacions ante mortem que recorda la protagonista degut al trauma de la pèrdua familiar per ofegament.
Com a punts negatius trobem una intel·ligència artificial que de vegades fa que els enemics es quedin enganxats als cantons d’algunes parets, o que fem algun moviment involuntari que no volíem executar, per un canvi brusc de les accions a fer que canvien segons què tinguem al davant o estiguem fent. Per la resta, el joc es fa ben jugable, i no arriba a tindre una corba de dificultat massa agreujada, a més de que els freqüents checkpoint faciliten molt la partida.
Com a conclusió, només dir que si voleu passar una mala estona passant por, aquest no és el vostre joc. El joc no et fa passar gens de por, però si que et deixa este regust d’angoixa i ambientació que ja hem dit dalt. És un títol curiós de jugar, ja que, com ja hem dit, l’ambientació, la música, els macabres terroristes, el trauma de la protagonista, i l’angoixa que provoca una situació d’inundació baix de l’aigua, si que t’aporta aquest ambient horror, amb el qual hem enllistat el joc.
Nota: 6.5
Leave a Reply