Feia temps que li tenia l’ull posat a aquest títol que es trobava a itchio.io, i que fa uns mesos va aterrar oficialment a Steam. Per fi hem pogut tastar este indie que, de primeres, i amb hora i mitja de joc, compleix amb al que intenta oferir a primera vista.
·Companyia/Creador: Jupiter Lighthouse Games
·Plataforma/es:
· Característiques clau: supervivència i terror clàssica, humor negre, super deformed, parodia.
Prototype Mansion és un xicotet homenatge al primer Resident Evil i a l’època de la PlayStation. Només vore el seu inici, amb aquell CD-ROM negre de la Play1 donant voltes, arrenca la nostàlgia dels que varem viure aquella màgica època.
Posats a jugar, és un clon de Resident Evil: tot intenta ser com aquell títol, inclosos els controls tipus tanc, i la posició dels botons al pad, per a apuntar, disparar, etc.
Però, el seu plantejament no és per a res seriós, i està enfocat a un estil humorístic. Tots els personatges segueixen la línia del super deformed, es a dir, personatges deformats al estil dels dibuixos animats. Molts dels cartells i textos que trobem al llarg de l’aventura, típics d’este gènere quan analitzem el que tenim davant, estan farcits de passotisme, i d’al·lusions a que no volen donar molt la matraca amb la típica trama de sempre amb mutants, que caracteritza RE.
El joc només té un capítol, i els enemics són molt durs. Ens mataran molt fàcilment, i cal anar molt amb compte, i agafar distància per a tirotejar-los bé.
El sistema d’apuntar és automàtic, centrant-se en l’enemic més proper. Tant de bo que podrem caminar i disparar al mateix temps, una cosa que no podíem fer als RE originals.
Els enemics, zombis, com no podia ser d’altra manera, són molt durs, i d’això sí que se’ns farà molt necessari el disparar de mentres ens movem.
Els píxels de sang seran abundants i, amb contrast amb els seus gràfics, les ombres dels enemics, han sigut molt ben recreades segons la distància a la qual estiga l’enemic d’un focus de llum: resulten tètriques i molt ben fetes, a més de ser molt útils per avisar-nos-en de si tenim algun enemic a prop quan el sistema de càmera fixe no ens deixe veure que hi tenim al voltant.
Quan morim, hi ha un moment molt graciós, ja que tornarem a la vida com a zombi, podent controlar al personatge durant una estoneta. Però això no té massa importància, perquè mors al poc temps. És només una “gracieta” que han ficat al joc.
La seua estètica, a banda de l’aspecte cabut dels personatges, és presenta a resolucions de pantalla baixes. Amb la intenció d’emular una experiència PlayStation, els seus creadors han ficat una baixíssima resolució, que ens permetran gaudir de marcades voreres de serra, grans píxels, així com poca quantitat de polígons en el modelat de tot.
El joc, per a fer això menys molest i emular una TV de tub de les antigues, té opció OCR, projectant franges d’imatge que imiten les que tenien les televisions de tub dels 90. És una fricada però, si compteu amb un monitor vell, tant de TV com de computadora d’aquella època, i proveu el joc allà, el joc millorarà molt la seua imatge.
Poc resta a dir sobre esta xicoteta aventura survival horror.
Per només 3 euros podreu fer-vos amb este títol independent que, de forma ben aconseguida, capta en forma de parodia estètica, l’essència de l’època daurada del survival horror. Se deixa jugar, a pesar de no arribar a aportar cap novetat, més enllà de la seua estètica i línia de parodia.
Nota: 6/10
Leave a Reply