[Ressenya] ALIENS: THANATOS ENCOUNTER

Aliens Thanatos Encounter XeQuinPasme 09

De la gloriosa època de Game Boy Color, ens hem topat amb aquest Aliens Thanatos Encounter, el qual ens va cridar molt l’atenció.

Així, ens vam animar a provar el títol que, a banda de les obvies limitacions tècniques de la plataforma, ens ha deixat unes bones sensacions.

Companyia: Crawfish Interactive (Wicked Witch Software) .
Distribució: THQ.

Jugadors: 1.
Format: Cartutx de Game Boy Color.
Textos: anglès.
Veus: no hi han.
Joc Online: No.
Plataformes: (2001)

De tot ha hagut amb videojocs amb llicències de pel·lícules: a un principi, no solien ser bones creacions, de mentre que ja les últimes dècades, la cosa ha canviat. Aliens Thanatos Encounter (ATE), ben bé entraria a dins d’aquests segons.

Programat per un xicotet estudi independent australià anomenat Crawfish Interactive, el qual encara continua actiu fent títols per a telèfons mòbils i tauletes, ATE va ser una de les seues primeres grans produccions.

Sí, el joc té una xicoteta intro i tot. Mola :).

Amb no massa repercussió ni vendes, ATE va ser un altre dels títols que aprofitava l’exclusiu ample de banda de memòria de Game Boy Color, i que les antecessores versions de Game Boy no hi tenien, sent així un títol exclusiu del segell “Only for Game Boy Color”. Possiblement va vendre molt poc, perquè a dies de hui, és terriblement difícil trobar a les botigues online una edició original completa (amb caixa i manual en condicions) per menys de 40 euros, fet que demostra una possible única remesa del joc al seu temps.

Podrem seleccionar un seguit de cinc personatges amb diferents característiques. Les cares digitalitzades? Possiblement seran dels creadors del joc. No seria estrany ^^.

Posats en feina, dir que ATE no aporta res revolucionari en la seua forma de jugar, del que s’hi va veure a la primera consola portàtil a color de Nintendo. Aglutina conceptes senzills, amb una bona estètica i gràfics, cosa que per a un joc portàtil, i per jugar una estoneta, funciona la mar de bé.

La cosa es molt senzilla: exterminar a tots els Aliens de la pantalla de torn, i explorar en busca de supervivents per rescatar-los. Una volta acabes amb tots, et donaran una contrasenya (per a quan tornes a jugar, no començar des de la primera pantalla), i et passen al següent nivell, després d’una pantalla de text amb la trama sobre el joc.

Jugarem tot el títol amb una vista aèria, i amb el mateix marge de visió. Sí, això verd és un humà dels que hi ha que rescatar per passar de pantalla.

La història del joc tampoc hi té molt de pes dementre jugues, ja que es resumeix amb una xicoteta intro a principi i final del joc, i diverses línies de text abans de començar una nova pantalla. Molt retro. El joc ens fica en el paper d’uns cinc marines que són aixecats del seu hipersomni quan retornaven a casa després d’una missió d’entrenament. Han rebut una senyal de socorr d’una nau de carregament espacial. A dins es troben amb que la nau ha sigut presa pels famosos aliens del cinema.

El joc transcorre amb una vista des de dalt, molt pareguda als dels primers Grand Theft Auto o Hotline Miami, però en este cas, amb una càmera fixa que no amplia mai el seu camp de visió. Per jugar, trobarem un xicotet elenc de soldats, del qual podrem triar el que vullguem per començar una partida. Cadascun d’ells, però amb diferent stamina i velocitat.

El nostre personatge es mantindrà quasi sempre al centre de la pantalla, salvant en alguns llocs. No hi ha acció de córrer, aquesta ja es troba per defecte, i correrem més o menys, depenent del personatge que triem.

El joc té un menú intern des de a on gestionar les armes o objectes que volem equipar-nos en cada mà.

Les diferents habilitats dels personatges, s’alternen amb altra característica que li dóna un poc de varietat al títol. El fet de poder portar dos armes o objectes, un a cada mà, fa efectiu això. Podrem triar quina arma o objecte equipar-nos a una de les dos mans del personatge. A un podrem equipar-nos el sensor de moviment (sí, apareix), i a l’altra l’arma més potent que tinguem, per exemple. Però, segons a on estiguem, haurem d’alternar això, doncs ens trobarem amb autèntiques habitacions omplidíssimes d’enemics, amb la qual cosa toca equipar-se amb una arma més a l’altre braç, i repartir llenya fins que no quedi ni un. Però, ah! i ací un grau més de dificultat, no tots els personatges podran agafar dues armes a la vegada.

Durant el recorregut també en trobarem objectes de curació, armes noves i munició.

Per afegir més elements típics de la saga Alien, els creadors han fet una cosa molt curiosa quan et maten el personatge que portaves durant la partida: començaràs des del principi de la pantalla, i amb un comptador de 200 segons. Hauràs de trobar el cos de l’anterior personatge amb el qual jugaves, abans de que el comptador arribe a 0, per salvar al personatge, i no perdre així una “vida”. I esque és així, a banda de les diferents característiques, els cinc marines que hi controlarem, també actuen com si sigueren les típiques “vides” dels videojocs clàssics. Normalment, trobarem els cossos dels companyers, inconscients i enganxats a les parets amb la típica crisàlide amb la qual emboliquen els aliens als humans per a que siguen atacats pels atrapa-cares.

Com hem dit, a banda de massacrar a tots els aliens de les 12 pantalles de les quals es compon el joc, també haurem de salvar als humans que hi trobem. No té molt de misteri l’assumpte, ja que se rescaten passant per damunt d’ells, i els personatge els “agafa” com si fora un objecte, al més pur estil arcade.

A l’igual que a les pel·lícules, també haurem de recórrer perillosos claveguerams. Normalment és allà a on trobarem als companys que tinguem que rescatar.

Quant fa als enemics, en trobarem molta varietat: Aliens guerrers, els aliens abellots, els corredors d’Alien 3, i alguns d’ells amb colors un poc diferents. No sabem si això ho fan pels aliens que hi ixen als còmics de la Dark Horse, o més bé és per indiciar al jugador que aquests són més difícils d’eliminar que altres. Tots del mateix tipus costen de matar el mateix nombre de bales.

La intel·ligència artificial dels enemics no està malament. Tampoc és allò super increïble, però si que resulten força durs d’acabar amb ells. Els aliens se mouen molt per l’escenari, com si fossen mosques, en un no parar d’anar i vindre, recorrent tot l’escenari que poden. I si et veuen a prop et perseguiran, o s’allunyaran en zig zag per a que siga més difícil que els dispares. Això fa que a vegades ens desesperem un poc, ja que no sabem a què li estem disparant. Sí, a vegades el joc desespera bastant, perquè també hem detectat una cosa un poc estranya: si estan fora de la pantalla i dispares, normalment no els donaràs, tenint que estar l’enemic visible a pantalla… però a vegades no! Una cosa un poc estranya, com ja hem dit.