Salutacions amics, avui farem una cosa diferent, primerament, podrem vore el primer quart d’hora del joc Outbreak: The Nightmare Chronicles. Abans de que vegeu el vídeo, demanar-vos disculpes perquè estic prou bobo, i de vegades m’encante mirant el escenari o les animacions.
· Companyia/Creador: Dead Drop Studios LLC
· Plataforma/es:
· Característiques clau: survival horror clàssic, indie, estudi independent
El joc segueix en desenvolupament, i al ser en format episòdic, només es troben disponibles els primers dos capítols, però l’equip segueix treballant en el joc per finalitzar-lo en 2019. L’idioma com sol ser habitual en aquest tipus de jocs es l’anglès. Amb això alguna dificultat pots trobar-te, però no es gens complicat entendre tot el que es veu per pantalla.
Comencem pel principi. El joc es un homenatge molt clar a les bases del survival horror d’abans, cosa que podem constatar des de la mateixa pantalla d’inici, clarament inspirada en el Resident Evil // BioHazard de 32 bits.
L’ambientació, i una composició d’escenaris i de càmeres fixes que juguen amb els angles de visió, em varen recordar al primer Alone in the Dark, a on el passar d’un angle a un altre de càmera, s’usava per a sorprendre al jugador amb una nova criatura -que encara no havíem vist a l’angle anterior?-.
El control del personatge es caòtic als primers moments, perquè les direccions no estan ben definides, i quan canvia la càmera pot arribar a marejar. Durant els combats, al tindre una base d’immobilitat, pots pivotar apuntant als costats, cap amunt i cap avall. Eixa cosa és interessant, ja que no existeix l’autoapuntat, cosa que fa mes interessants els combats, ja que si no apuntes bé, o gires de més, perdràs bales o podràs ser ferit.
Les animacions són brusques, com pot ser córrer o quan un enemic es abatut, i de vegades no estan ben plasmades/ideades, com per exemple l’empunyadura del ganivet de combat (He intentat imitar eixa manera d’agafar un ganivet a ma casa, i encara em fa mal la monyica, ^_^’ ).
En general és un joc al que li falten moltes coses per polir, però és bastant entretingut, i si tens enyorança d’aquells temps on la Alta Definició era una televisió de tub, es el vostre joc.
Per cert amics, feu el favor de si alguna vegada poseu una contrasenya a la porta per a que ningú entre a casa, que no siga ‘1234’.
Leave a Reply