[Cancel·lats] LONG NIGHT

 

Navegant per la botiga de jocs d’Steam, ens vam trobar amb aquest joc, Long Night, el qual semblava ser un títol amb molt bones puntuacions. Després d’aprofundir, i de que a cert punt de la aventura el títol ens tornava al menú principal, la cosa ja olia un poc estranya.

Als fòrums d’Steam del mateix títol, vam poder descobrir com este joc va ser cancel·lat, desgraciadament.

I diem desgraciadament, perquè ens ha agradat moltíssim. Hem jugat al primer capítol de Long Night,i ens ha semblat que es un títol que es mereixia un espai a la nostra secció de Cancel·lats. Els motius? Doncs els següents que vos contarem.

• Companyia: Trickster Face.
• Data (aprox.) de presentació: 2012/3.
• Data (aprox.) de cancel·lació: 2014.
• Jugadors: 1 .
• Format: Digital.
• Productor: ??
• Director: ??
• Plataforma/es: ​   

Els motius pel qual parlarem d’aquest Long Night, ja us els estareu imaginat. I sí, esque Long Night ho tenia absolutament tot per haver-se convertit en un tros de joc indie, amb tot el sabor del survival horror dels 90. És a dir, ens trobem davant d’un survival horror en tota regla, amb els seus menús, els seus puzles, etc.

La trama del joc és molt bona. A pesar de ser un joc francès , els seus creadors opten per l’atractiu popular que té la desconeguda cultura ameríndia del nord d’Amèrica. Allà, un grup de joves que hi viu a dins d’un dels últims enclavament  d’aborígens, passen una nit típica d’estiu contant històries i llegendes de terror. Acaben parlant de llegendes locals, i decideixen anar a veure  a una estranya veïna, atrets per uns successos d’assassinats del passat, a on es barreja la llegenda urbana. Allà mateix, practicaran una mena de ritual a l’estil de la llegenda urbana de Verònica i, sense esperar-s’ho, l’estranya veïna els observa des de la finestra. Tots escapen fugint, separant-se entre ells i endinsant-se en la foscor del bosc…

La història comença a una nit d’estiu, entre uns amics que es conten històries de terror.

Així comença la trama del joc, la qual està ben presentada i que aconsegueix endinsar-nos al context de l’aventura. Fins i tot si no saps anglès ni francès (únics idiomes en els que és troba el joc). A pesar de no haver veus, i només línies de text, això no importa massa. Això sí, els subtítols passen massa ràpid durant els diàlegs, cosa que molesta un poc si no domines mitjanament bé les dues llengües del joc.

El títol tampoc té CG’s, però no li cal. En lloc d’aquestes, ens trobarem amb dibuixos estàtics molt còmic americà que, juntament amb unes bones composicions en la seua banda sonora, i efectes de so, fa que això no siga tant important.

El joc no te CG’s, però l’estil de còmic americà fa un bon paper.

Després d’un tutorial, ens trobem en mig del bosc, a una nit fosquíssima, a on quasi no s’hi veu el nostre personatge. Ací trobem un dels elements que més ens ha agradat, doncs durant quasi tot el capítol, caminarem per una profunda obscuritat, molt de l’estil del començament del primer Silent Hill.

El títol barreja l’estil del gènere de cinema del terror adolescent però el presenta bé, sense abusar massa dels clixés. La barreja de llegendes urbanes, i de suposats rituals i màgia aborigen és una gran idea que a pocs videojocs s’ha explotat. Potser pel·lícules en hi hagen, però de videojocs, amb el plantejament que anava a tindre Long Night, no em trobat cap, que sapiguem.

EL primer que crida l’atenció de Long Night, és la seua obscuritat constant.

El control, a pesar de no ser exactament igual que un survival horror clàssic, actua força bé. Tenim una barra de vida, que més aviat es dels nervis, i les nostres cures es faran a base de ventolins, doncs el protagonista té asma. Una altra característica que ens afectarà, doncs, a banda de córrer normal, el personatge pot esprintar. Però, degut a la seua asma, no podrem mantindre massa estona el mode d’esprint.

D’enemics no en trobarem molts, però a aquest primer capítol, si que es mostrava que possiblement els seus creadors podrien haver-ne creat de molt bons.  Citar especialment les diverses nines que hi han per la casa de l’encarregat del campament.

A la casa de l’encarregat del campament, hi han unes nines molt malrotlleres. Molt possiblement, haurien pogut ser usades com a enemic si el joc s’hagués acabat.

D’entre els enemics més habituals que trobem a Long Night, és una entitat fantasmagòrica d’una dona que ens perseguirà de tant en tant, sense descans, i que només podrem desfer-nos d’ella amagant-nos a certs símbols que hi trobarem per les afores.

La dona ensangonada que ens persegueix apareix a l’estil Nemesis, de Resident Evil 3.

La banda sonora és d’allò que més repunta del joc. Trobarem senzilles melodies de piano però que aconsegueixen transmetre mal rotllo. La música sintetitzada també fa presència, sobretot als moments de tensió, com quan ens persegueix la dona ensangonada. En aquest aspecte, era un dels millors punts del joc.

Nosaltres fugint d’ella, quan només que busca algú a qui estimar. Si esque… que roïns que som, pobreta.

Com hem dit, el títol ho té tot el que bon fan del survival horror busca. Sí, fins i tot puzles. Durant aquest primer capítol en trobem com a dos o tres reptes d’enginy que, la veritat, no són massa difícils. A més d’això, també trobem molta exploració. La cerca d’objectes és un dels principals factors també al jugar, a l’igual que també les llargues caminades de punta a punta del mapa, per arreplegar algun objecte, i després tornar per a usar-lo.

El joc també té un menú de gestió d’objectes típic del nostre gènere favorit, en el qual analitzar els objectes que trobem, usar-los, combinar-los, i examinar-los en tres dimensions, a l’estil del primer Resident Evil.

Com a bon survival horror, no poden faltar la troballa de documents i diaris personals.
De puzles en trobem de tot tipus. Des d’ordenar molts trossos de paper fins formar una fotografia, girar decoracions de parets, obrir cadenats amb codi numèric, etc.

La penombra constant del joc, com hem dit abans, ens recorda a l’espessa obscuritat del principi del primer Silent Hill. Per il·luminar-nos, tindrem al nostre abast un encenedor que, com haureu pogut vore a les imatges, tampoc fa massa cosa.

No podia faltar un mapa. A l’estil de Silent Hill, el protagonista pintarà en roig sobre este per a facilitar-nos les coses, ja que no se’ns indicarà a on estem quan el visualitzem.

Per altre costat, el títol també té moments quicktime events. Parts d’habilitat a on morirem moltes vegades fins trobar el punt de la qüestió. Ací, trobem la opció de desactivar els checkpoints de justet al costat del “perill”, per si volem viure una experiència totalment com les dels survival horror d’abans. Ara, personalment, ací, si que ens agrada més tindre un checkpoint, perquè no hem mort precisament poc fins trobar la solució  a durant estos reptes.

L’exploració de Long Night ens ha encantat. Purament clàssica, a ambients d’allò més foscos. Per cert, mireu que hi ha baix la taula…

Per acabar, poca cosa s’ha de comentar ja.  Va ser un títol independent que va buscar finançament, la va aconseguir, però que per complicacions econòmiques posteriors, els seus programadors no van poder acabar el joc. Ja, una cosa molt, molt lletja, vaja, doncs allà continua un joc inacabat a Steam, a la venda. I sinó, que s’ho diguen als que hi van posar diners per donar finançament al joc, i s’han quedat amb un pam de nasos.

Gràcies a que estava sent desenvolupat amb la ferramenta Unity, va tindre l’objectiu d’eixir per a totes els sistemes operatius de PC. Però, a pesar de que mai es va acabar el joc, a Steam només trobem el primer capítol en la seua versió per Windows.

Que bé. El gat del protagonista, que ja va morir fa temps, se’ns apareix al damunt d’una casa com si res… molt mal rotllo.
Les anades d’olla dels personatges, sembla que també anaven a tindre protagonisme.

Resumint, com hem comentat, podria haver sigut un excel·lent survival horror. Una autèntica llàstima, perquè té una historia molt bona que desperta interès, rodejats pel misteri de personatges que viuen a un misteriós enclavament de reserva d’indígenes, llegendes, i famílies desestructurades.

Les mecàniques, com hem dit, més clàssiques no poden ser, però tampoc s’obliden dels elements que hi tenen els survival horror moderns. Com hem dit, una llàstima. Una vertadera llàstima.

Tant de bo els seus programadors s’animen a acabar-lo algun dia.

Comparteix això

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*