Inserit a dins de la trilogia que té planejada el creador català de videojocs Carlos Coronado, i després de gaudir plenament d’aquest títol, s’havia de publicar alguna cosa a aquest web degut a l’estil del joc.
I esque: us imagineu un survival horror localitzat a les nostres terres?
Nom del joc a Europa –nom original o altres països-: Horror Tales: The Wine –Horror Tales: The Wine- 2021.
• Companyia/Creador: Carlos Coronado i Sandra Constantó.
• Tipus de producció: independent.
• Jugadors: 1.
• Format: digital.
• Textos: català, anglès, rus, japonès i castellà.
• Veus: No hi han.
• Productor/s, guió i història: Carlos Coronado
• Disseny d’entorns: Carlos Coronado
• Música/Banda sonora: Carlos Coronado
• Plataforma/es:
• Supervisió textos en català: Projecte Ce Trencada
Característiques clau: terror psicològic, surrealisme, puzles, proves d’habilitat, paisatgístic. ambientació mediterrània.
Amb aquest títol senzill de The Wine, la trama ens fica a una situació pandèmica a on una estranya infecció ha assolat un arxipèlag. Controlarem a Martí Vermelló, qui viatjarà a la capital per trobar el que sembla que està curant als infectats: un vi negre produït per una família local, els Banydebosc.
Una vegada inserits al joc, ens trobem amb una càmera en primera persona, rodejats per un escenari molt habitual de la costa Mediterrània. Catalanoparlants i italians per sobre d’habitants d’altres indrets geogràfics, de seguida sabrem reconèixer el tipus d’ambientació i paisatge a on se’ns situa immediatament només començar.
Els controls del personatge són bons i no desmereixen, i tant a la seua versió portàtil a Nintendo Switch, com a ordinador (a l’any que ve amb Steam Deck), el joc es gaudeix i no hi podem trobar cap queixa en aquest sentit. Podem arrossegar objectes, espentar-los, saltar i córrer, juntament amb altres accions puntuals. Possiblement alguns troben massa senzill, massa walking simulator, l’estil de controls del joc, però potser aquesta sensació tinga motiu per l’estil de joc del títol.
Així, a la seua jugabilitat, també ens trobem amb bon resultat. La primera persona atorga eixe punt de vista que tant bé a funcionat als últims videojocs de terror (això de no poder veure’t les esquenes dóna molt de joc), i a pesar de que les accions són bàsiques, són les suficients. Martí Vermelló, el nostre protagonista, podrà cansar-se si correm massa estona seguida, punt a favor en cercar una mica de dificultat i realisme a dins d’aquest equilibri que sol agradar als que juguem videojocs de por.
Per a goig dels més fans del survival horror clàssic, The Wine conté, afortunadament, un element que potser a algun tipus d’altres jugadors no agrade tant: puzles i reptes d’habilitat.
Realment l’element que més trobarem a tot el joc és l’exploració que, adobat amb diferents proves tant intel·lectuals com d’habilitat, posen la cirereta a l’estil del joc. Haurem d’activar palanques i anar corrents a altre lloc per pujar-nos sobre algun element mòbil del que després haurem de saltar a altre lloc, tenint també un cert toc plataformes. El prendre nota de certes notes i pistes escampades per l’escenari també seran d’obligat compliment per avançar al joc, les quals ens serviran per després introduir en algun mecanisme que ens permeta seguir avançant.
Per altra banda, i possiblement a molts això no agradarà, The Wine no té quasi enfrontaments directes. No hi hauran combats directes amb enemics a l’estil de com sol passar amb els Resident Evil o altres títols, i haurem de fer servir l’escapada i el sigil com el principal recurs.
De totes maneres això no significa que el joc no tinga tensió, doncs, com sol passar als bons jocs de terror psicològic, la contemplació, la tranquil·litat i l’anar alerta guanyen protagonisme i dóna bons resultats.
Ja pocs camps podríem comentar, sent un dels més importants: dóna por Horror Tales: The Wine? Doncs la resposta és més que afirmativa.
Amb una vessant de terror psicològic, el joc jugar molt amb allò paranormal, a més de bones dosi de surrealisme, inserint-nos-en en situacions estranyes com visions, destacats canvis de l’escenari per a que tot canvie sense que t’adones (o ho faces molt poc a poc), música ambiental ben aconseguida, paratges abandonats i deshabitats, etc. Impagables són les aparicions dels primers enemics, molt ben situades i molt bona posada en escena, agafant-te per sorpresa i xocant amb allò totalment inesperat.
Queda constatat que no només és un joc d’ambientació terrorífica, sinó que també busca, i aconsegueix donar por i ensurts. Al menys a mi, personalment, ha aconseguit agafar-me amb la guàrdia baixa, i emportar-me bons pasmes. The Wine, sí, dóna por.
Com a conclusió i en línies generals, i responent a la pregunta de l’encapçalament de l’article, The Wine ens ofereix una nova vessant en el terror.
Gràcies al increïble món de possibilitats que està oferint la creació de videojocs independent, podem gaudir de títols com aquest. Un títol que, de ben segur, a una gran companyia potser no li interessaria de fer actualment, però que de segur, a l’igual que ho varen fer altres títols i mods independents de les dècades passades, de ben segur que hi trobarem influències d’aquest The Wine, en algun videojoc futur d’una gran desenvolupadora.
Possiblement, per primera vegada, estem front al que podríem dir que és el primer survival horror mediterrani situat i localitzat al nostre context més proper. I esque, Carlos Coronado, ha esdevingut el primer en haver creat un bon videojoc de terror localitzat en la nostra cultura i paisatges, doncs la història, i noms de personatges són genuïns del nostre territori de llengua comuna.
Com ja us haureu adonat, no només això, sinó que també ha esdevingut el primer survival horror localitzat a la nostra llengua, a pesar de que l’anterior Infernium del mateix creador també estava en català i hi contenia elements de por, però no arribava a ser un exponent del gènere clar. Amb The Wine, ara sí, ja s’hi pot posar aquesta medalla.
El joc ha eixit per a totes les plataformes de joc actuals, podent ser executat també a ordinadors amb GNU/Linux gràcies a Steam Play Proton, cosa que farà que podrem jugar a l’estiu que ve a la portàtil Steam Deck, ja que, oficialment, el joc ha sigut ben adaptat per a la futura consola de Valve.
Des d’ací agrair a Carlos Coronado la col·laboració amb Xe Quin Pasme! per poder gaudir del joc. Ja tenim ganes de vore com seran els dos següents capítols de la saga Horror Tales!
Leave a Reply