El 2012 va eixir en exclusiva, per a Nintendo 3DS, l’inici d’una nova línia dintre de la saga Resident Evil de Capcom. En paraules dels seus creadors, volien tornar als orígens de la famosa saga… i ho van aconseguir! Ens trobarem amb una ambientació més tensa, una acció més lenta, i un major protagonisme de l’exploració en contra de la acció.
I es que sí, amb aquesta saga alternativa, però oficial a dins de l’argument de l’univers de Resident Evil, els creadors van assolir el seu objectiu. Els fans de Resident Evil, “tornem a casa” amb aquest capítol més de la saga.
Nom del joc a Europa -nom original o altres països-: Resident Evil Revelations -BioHazard Revelations- 2012, Japó.
• Companyia: TOSE, per a Capcom
• Jugadors: 1, per a l’aventura. 2, al Mode Assalt (Raid Mode) a través de la xarxa.
• Format: Targeta N3DS, DVD-ROM, Blu-ray Disc i descàrrega digital.
• Textos: Castellà
• Veus: Castellà
• Productor: Masachika Kawata i Takayuki Hama
• Director: Koushi Nakanishi
• Música/Banda sonora: Kota Suzuki, Ichiro Kohmoto, Takeshi Miura
• Plataforma/es: 
(2012) 
(2013) 
(2013) 
(2013) 
(2013) 
(2017) 
(2017) 
(2017)
• Wine i PlayOnMac/Linux: Funciona bé.
• Millor/s versió/ns:
La història ens trasllada a una missió amb Jill Valentine buscant a Chris Redfield que es situa cronològicament després de Resident Evil 4, i abans de RE 5, en la que tindran lloc uns fets ocorreguts durant els primers anys d’existència de la BSAA. Uns esdeveniments d’anys abans de que la BSAA es convertira en una organització d’abast mundial, gran reconeixement i recursos, com ja es veu a Resident Evil 5 i 6. Així, Chris i una companya de la BSSA es van perdre durant una missió a l’àrtic, seguint la pista a uns terroristes denominats “Il Veltro” els quals van atemptar anys enrere contra una ciutat Europea fictícia, Terragrigia, provocant una gran catàstrofe humanitària. Després d’alló, i seguint-li’ls la pista, Jill Valentine i un personatge nou, arriben fins a un creuer a la deriva pel Mediterrani. I allà comença l’aventura.
Contat així, dóna la sensació de que ens trobem amb un argument típic de les pel·lícules/videojocs d’acció/terror/monstres en la qual els nord-americans són sempre els bons, i els roïns sempre provenen d’una altre país “exòtic”, i tot acaba amb un tòpic més “ianqui” impossible… Aquella fou la meua primera sensació al jugar a aquest nou RE, però -afortunadament-, em vaig equivocar. Una volta acabat el joc, em va sorprendre, i això pocs RE o han aconseguit últimament.
Conforme aniràs jugant, et pots donar compte que, sense arribar a tindre un guió apoteòsic, és molt més interessant, atractiu, i sobretot nou i diferent del que ens ha oferit Resident Evil 4 i 5. I el més important, recrea un ambient més fidel al món dels primers RE.
No contaré res de l’argument, perquè no m’agrada fer spoilers, però si volia comentar una cosa sobre la història: un cop acabat el joc, vaig tindre la sensació d’estar enfront d’una de les millors històries de Resident Evil. Molt possiblement a altra gent li agrade l’enfocament més hollywood-action dels anterios, però creiem que aquest títol té una línia més clàssica.
En este sentit s’ofereix un element nou, i esque l’aventura estarà dividida en capítols, amenitzats, cada volta que carreguem la partida o passem a un nou capítol, per menudes seqüències introductòries. És a dir, continua sent una aventura “lineal”, però, degut a les diferents localitzacions de la trama, estarà dividida a l’estil d’una sèrie de TV. I la veritat, queden molt bé. No queda gens “cutre” ni poc seriós, com alguns podrien arribar a pensar.
La jugabilitat d’este joc serà una autèntica delícia per als fans més vells de la saga. Entre d’altres coses, cal destacar que incorpora l’opció de configurar el control de tot al mode clàssic dels vells RE. Una de les coses que els creadors van prometre amb això de “tornar al orígens”, i que es pot vore en esta opció. Però no tot acaba amb això.
Conforme jugueu al joc, els més veterans del survival horror podran detectar eixes característiques clàssiques dels primers RE: un ritme més lent de l’acció, més exploració, munició justa, recollida de diaris i dossiers, i ocasionals proves de habilitat durant l’aventura. Coses que als Resident Evil 4, 5 i 6 van anar despareixent han anat desapareixent.
El que no hi ha realment són puzles a l’estil d’usar l’ingeni i el cap. Una llàstima. El més semblant que ens trobarem, de vegades en mini-proves de l’estil d’ordenar cables o claus que ens han paregut prou simples.
La exploració, per altre costat, si que té un pes important, i ens retorna molt bé eixa sensació de les aventures clàssiques dels videojocs de consola dels 90. Aquella experiència de tornar a caminar d’una punta a l’altra del mapa, per agafar cert objecte, i després tindre que tornar al punt de partida, amb sorpreses pel camí.
Era inevitable fer la comparació ací amb els últims capítols de la saga de Resident Evil, després del gran canvi que aquesta ha patit. I més a més, si ens atenem a la forma en la qual van promocionar este Revelations els seus creadors: “intentar tornar als orígens de la saga: més tensió, més esglais.”
Per altra banda, el joc també presenta novetats a dins de la saga. Així, viurem moments Quick Time Events a on deurem picar ràpidament els botons, o moments d’immersió i busseig a l’estil Tomb Raider. De fet, l’ambientació de tota la aventura, un creuer a la deriva, situa a este RE com el primer a dins dels “survival horror aquàtics”. Així, hauran moments que ens recordaran a Blue Stinger (Dreamcast), o a Deep Fear (Sega Saturn).
Entre altres novetats, Jill comptarà també amb un aparell anomenat “Gènesis”, el qual ens servirà per analitzar els enemics morts, i recollir informació sobre els monstres, i produir també, al completar un percentatge, objectes curatius.
També, a dins d’estes novetats, és la primera volta en la saga que podrem jugar flashbacks dels personatges, i de tant en tant, controlarem a altres personatges en les seues vivències en altres anys i indrets del món, a part de l’aventura principal. Això és un factor que li fa guanyar més entregues si cap, a esta genial aventura.
Un altre dels aspectes nous, esque este és el Resident Evil a on més varietat de personatges controlarem durant la aventura principal.
No soles controlarem a Jill Valentine, sinó que també controlarem al seu company durant els moments flashbacks, i també a altres membres de la BSAA com Chris Redfield o personatges nous com Keith Lumley, els quals ens mostraran fets viscuts a altres indrets del món relacionats amb la trama principal. Una cosa que ens ha agradat moltíssim, i que trenca amb el clàssic protagonisme centrat en un mateix personatge. Un gran encert per part de TOSE.
Ah!, i se’ns oblidava, el títol també compta amb un Mode Assalt (Raid Mode) de l’estil dels The Mercenaris, però millorat. Se pareix a aquell entretingut mode de joc extra que incorporava Resident Evil 3: Nemesis, però ara hauran diverses pantalles, les quals amaguen objectes i noves armes.
Este mode extra, si la aventura principal vos puga parèixer curta, li dóna moltíssima més vida al títol, doncs conté molts objectes per descobrir, podrem entrenar el personatge que vullguem i fer-lo pujar d’experiència, aprenent noves habilitats, comprar i millorar l’armament, etc. Ah, i podrem competir en línia amb altres jugadors del món, per desbloquejar nous vestits per als personatges de la aventura, i altres coses. És, juntament amb el mateix Mode Assalt de RE Revelations 2, el mode extra més complet de la saga RE.
Un últim factor jugable que també cal parlar-ne, seria la de la presència, per volta primera en la saga, de l’ús de llanternes. De tant en tant, tindrem que inspeccionar espais totalment a fosques, i Jill Valentine encendrà automàticament un xicotet focus de llum. Però, si al principi és quelcom molt nou, i dóna mal rotllo, les experiències als moments d’estar usant el llum, no passen de ser massa diferents a quan estem a espais més il·luminats. No s’ha sabut aprofitar bé esta possibilitat, i caldrà esperar a la segona part d’esta subsaga, a on sí que passarem por o mal rotllo amb la obscuritat.
Les versions més intuïtives de jugar, són la de les versions tàctils a les 3 consoles de Nintendo, doncs a totes elles podrem fer ús d’un menú més còmode i ràpid per accedir als arxius i objectes, i canviar de armes ràpidament.
La versió de Wii U, per exemple -i a pesar de no ser la millor, gràficament-, és la nostra versió favorita a l’hora de jugar, doncs té fins a 3 modes distints per a a gaudir d’este esplèndid survival horror.
Gràficament, poc s’ha de dir. Quan es va presentar al 2011, de seguida va deixar bocabadats a tot el món degut a que gràficament era quasi idèntic a Resident Evil 5 de la PlayStation 3. I esque era així de sorprenent, perquè és tractava d’un dels primers jocs de la Nintendo 3DS, i tot el món ens vam preguntar com aquella portàtil (que encara avui en dia continua rebent títols) podia ser tant de poderosa. A la seua estrena, i un cop a les mans, la sensació era aquella: estic davant d’una PlayStation 3 portàtil (encara que realment no era així).
El motor amb el qual es va fer el joc, de nom MT Framework -un motor molt usat pels estudis de Capcom- ens ofereix personatges formats amb centenars de polígons, una cosa que, a dia de hui, tampoc impressiona tant ja. Igual que els efectes de fum i llum, els quals es mantenen en un alt nivell en totes les seues versions, inclosa la de Nintendo 3DS.
L’ús de la llanterna, podríem dir que atorga un element visual nou, però no destaca precisament per ser massa destacat. A pesar de que el llum està recreat amb realisme i compleix, passa bastant desapercebut, degut al no saber aprofitar bé este recurs durant el joc, com ja hem comentat abans.
Les textures -sobretot a la versió de PC, PlayStation 4 i Xbox One- són increïblement detallades i nítides. Pròpies dels videojocs de la nova generació. Evidentment, estes versions posteriors a la de l’original de Nintendo 3DS, van ser millorades amb l’afegit de textures d’alta definició, per a que el títol no patira amb els TV HD moderns de hui en dia.
Sobre la millor versió en gràfics? La versió de PC, com sol passar habitualment, és la millor gràficament per raons obvies. A PC-Windows, PlayStation 4, i Xbox One, trobareu les resolucions més altes per a jugar a este títol.
Així, l’apartat sonor tampoc no deixarà a ningú indiferent. Ací també es nota un clar esforç per crear un ambient tens, molt en la línia de les produccions de cinema de terror.
Majoritàriament, ens acompanyaran melodies d’orquestra i piano, també (sí, ja ens estem repetint molt, ho sentim) en la línia dels primers RE. En este aspecte, continua la línia clàssica-èpica orquestral que ha caracteritzat els últims capítols de la saga.
Com podreu haver observat, dista molt del que ens trobarem a RE Revelations 2, a on la música es centra més en els instruments sintetitzats, entrant a dins de la música experimental i obscura.
Dels sons dels efectes especials, també poc hi ha que dir. Tot enterament positiu. Els sons de les armes, els mecanismes, les explosions, etc., són molt reals, i no es pot identificar una baixa qualitat en este camp. Els sons ambientals, cal destacar que estan molt ben fets, en especial els sons i sorolls grinyolants típics d’un vaixell, als escenaris a on estem a un d’ell, per exemple.
Per acabar i com a conclusions, podem dir moltes coses d’este Resident Evil Revelations.
Es pot resumir que, a quasi tots els camps, els seus creadors s’han esforçat per intentar portar una aventura amb aquells aires que tenia la saga als seus inicis. I de veres, ho han aconseguit. Encara que els hi han faltat ficar puzles. És l’únic que li podríem reprovar a este títol, per a tots aquells que busquen un experiència clàssica. Per descomptat, a la gent que no li hi agraden fer enigmes a un videojoc, això no serà cap cosa negativa per a ells, es clar.
Resident Evil Revelations va inaugurar una nova línia a dins de la saga oficial, enfocada a les mecàniques clàssiques, front a la incertesa dels capítols normal de la famosa saga de Capcom. Tot allò va quedar desmentit amb Resident Evil 7: biohazard, el qual va suposar una tornada a la jugabilitat antiga. Però, esperem que aquesta subsaga dels Revelations, tinga com a fonament esta base, perquè des de Capcom ja s’han escoltat veus en contra del seté capítol oficial de la saga, degut a les sues males vendes. I ja sabeu el que pot significar això per a Capcom: tornada a la acció, o a qualsevol altra cosa…
Tornant a este títol, si tinguérem que triar entre alguna versió, molt possiblement ens quedaríem amb l’última versió de Nintendo Switch, per ser-hi la més completa. A més a més del gran afegit que suposa portar-te un tros de survival horror de forma portàtil. En este sentit, potser a desbancat a la versió de Nintendo 3DS. Això de poder portar-te una bona aventura de terror a la butxaca o a la motxilla, sempre puja punts, encara que siga gràficament un poc inferior que les versions en Alta Resolució de consoles de sobretaula i PC.
Poc queda a dir, del que possiblement és el retorn de la saga Resident Evil, tal i com la coneixíem al principi. Personalment, és un dels millors jocs de la saga, amb un desenvolupament, trama i millors finals de la saga.
Possiblement, el millor després de Resident Evil 3 i Resident Evil CODE: Veronica.
Leave a Reply