The Black Door (a Espanya, La Puerta Negra) és, possiblement, un de les millors metratges trobats que existeixen des de El Projecte de la Bruixa de Blair.
El film ens situa precipitadament en el fatal destí d’un jove estudiant, Steven, que rau al llit d’un hospital, malaltís i gemegós, mentre demana al càmera (a vista de l’espectador), que li graven totes les seues ferides, doncs són “la prova de tot allò”… Seguidament, front a aquest començament tan confús i angoixant, el film és torna una mena de documental a on una veu en off, i diverses entrevistes, aniran relatant-nos-en els fets del per què de l’estat de salut d’Steven. També s’inclouen altres gravacions molt antigues, en blanc i negre, que atorguen més “realisme” a la pel·lícula.
La fórmula de found footage és molt ben presentada, i ens ha semblat molt realista, amb entrevistes als familiars propers al personatge, i a altres persones al voltant de l’estudi que feia Steven per a la seua investigació universitària. Tot ens portarà a un dels millors moments del film: el vell rotllo de pel·lícula de 8 mm trobat durant la seua investigació sobre un empresari mexicà de principis del segle passat. Un dels millors moments de tota The Black Door.
De les curiositats que té el film, podríem esmenar homenatges a altres pel·lícules clàssiques, com per exemple Un perro andaluz (1929) de Luís Buñuel.
No cal esmenar res quant fa a l’apartat tècnic, doncs el gènere del metratge trobat crea el seu misteri i atractiu gràcies a l’ús de mitjans precaris que componen l’obra. Aquesta pel·lícula no ho és menys, i aquest estil amateur, juntament amb la bona forma en la qual es desenvolupa la pel·lícula, ajuden a l’espectador a endinsar-se bé en la trama.
En resum, una pel·lícula que deixa un bon sabor de boca, molt ben contada i, el més important, entretín i no avorreix. Ah! i aconsegueix transmetre mal rotllo a l’espectador ;).
Leave a Reply