Plantejat primerament per a telèfons mòbils i tauletes digitals, l’èxit que va tindre va propiciar la seua eixida per a diverses consoles, i fins i tot per a tots els sistemes operatius d’ordinadors al 2018. Hi fem unes horetes a Corridor Z i us contem ací què tal ens ha semblat la experiència.
· Companyia/Creador: Mass Creation
· Plataforma/es:
· Característiques clau: acció, escapada constant, habilitat, partides curtes, zombis.
Agafant l’estil del cinema zombi que tant de moda ha estat durant l’última dècada, Corridor Z s’aprofitava d’allò, i ens oferia aquella experiència tan típica d’este tipus de pel·lícules: quasi sempre hi havia alguna escena a on els protagonistes havien de córrer desesperats, mentre una legió de morts vivents els perseguien a gran velocitat a punt d’enxampar-los.
Com a bon joc de mòbil, ens trobem amb un títol molt intuïtiu sense massa complicacions en la trama, encara que també en tinga. El joc ens situa en una universitat a on ha esclatat de sobte una apocalipsi zombi, i a on tres supervivents han quedat atrapats allà, i a on hauran de sobreviure 7 dies fins que els rescaten.
El que importa realment en este joc, a banda de la seua ben feta ambientació, és la part jugable. El concepte del joc és senzill però molt efectiu: córrer per passadissos eterns mentre ets assetjat per una host de morts vivents, o altres monstres. En cap moment podrem aturar-nos, ja que esta acció és automàtica. Però, que l’acció de córrer siga automàtica no vol dir que el personatge vaja sobre “rails”, ja que haurem de ser atents per girar quan estiguem a punt de trobar-nos amb un cantó del passadís sinó volem xocar-nos amb les parets, i acabar sent devorat per la criatura que ens persegueix. Haurem de ser ràpids amb el pad (o la pantalla tàctil, si jugueu a mòbil o tauleta), interactuant amb els escenaris, dels quals també podrem recollir objectes que ens ajudaran durant el trajecte o col·leccionables per a desbloquejar nous arxius o extres.
Així, als diferents recorreguts de l’aventura ens trobarem amb estanteries, caixes de cartró, fanals d’il·luminació, i altres trastos els quals podrem llençar al terra per obstruir uns segons als nostres perseguidors i guanyar temps agafant avantatge en distància amb ells. Això és fa polsant les diferents direccions del controlador allà a on es troben estos objectes. La cosa pot semblar fàcil, però, tal i com vam provar amb les primeres partides, no ho és. S’ha d’agafar el punt a l’assumpte, i saber quan has de petjar els botons en el moment que toca. Estes accions són cabdals si volem arribar al final dels diferents recorreguts, ja que això atura el pas als enemics i els treu vida.
Però la cosa no es queda només ací, ja que pel camí podrem trobar diferents armes de foc com pistoles, escopetes, màgnums, etc, les quals poder tindre equipades en el nostre recorregut, i usar en el moment més oportú o quan estimem necessari. Però també la cosa tampoc acaba allà, ja que al principi serà obligadíssim morir en tots els recorreguts per anar fent punts amb les quals millorar les armes. Uns punts els quals també ajudaran a desbloquejar noves armes per a usar durant el recorregut, o per a activar trampes per als enemics. Conforme avancem al joc ens eixiran al pas diferents enemics i monstres, alguns d’ells a mode de monstres de final pantalla, i és allà a on veurem que tot això es fa necessari.
Supose que ja, dit així, ja us podeu fer una idea de que Corridor Z no és un curt i simple joc de mòbil. Per a res. El fet de que siga necessari jugar el joc moltes vegades fins arribar a pujar les armes i personatges el suficient, juntament amb saber amb què et toparàs durant els escenaris, li dóna una bona llarga vida i t’animarà a jugar al títol, si vols vore’l sencer i saber què passa, i a més. Ah, i també té molts vestits a desblocar per als tres protagonistes.
En conclusió, un joc decent, ben portat a les consoles i PC, amb moltíssim replay que, evidentment no fa cap por (com a molt ensurts la primera vegada que et sorprenen enemics nous als pas), però sí té una bona ambientació de pel·lícula de zombis. I el més important a un videojoc: és divertit i entretingut.
Nota: 6’8/10
Leave a Reply