Arran d’un article que vàrem publicar al número de març-abril de la revista en paper de ‘El Tecnològic’, per a res ens esperàvem que els hi pogués arribar aquest escrit a ni més ni menys que als mateixos creadors del títol del qual parlarem. A algú dels desenvolupadors els hi va fer tant de gust que una revista catalana parlés del seu joc, que ens varen regalar una clau del joc per a Steam.

Actualment el joc no està acabat i allò que ens vàrem trobar fou una versió curta en una fase molt beta que, un cop jugada i aprofundida, ens hem animat a deixar ací unes quantes impressions sobre aquest Chernobylite.

La història

Primerament, la trama és un tant estranya amb línies ja conegudes a dins del terror psicològic, però que podria donar el seu suc si els creadors afegeixen girs imprevistos en aquesta. El joc ens fica en la pell d’un científic que va treballar a les antigues instal·lacions d’energia nuclear de Txornòbil amb l’objectiu de trobar a la seua dona, desapareguda fa 30 anys durant el famós incident de la ciutat.
Contràriament al que és habitual a molts jocs de terror, el protagonista no estarà generalment sol a la seua aventura, i restarem acompanyats d’altres personatges que compartiran la zona d’exclusió de Txornòbil -un espai que existeix en el món real-. Al joc existeix una base de comandament comuna on es recolliran tots ells, i on podrem descobrir els motius personals de cada personatge per ser allà, fent incursions més enllà de l’espai civil permès.

Què ens trobarem a Chernobylite?

El principal actiu de Chernobylite són el gran ventall d’opcions, accions i configuracions que ens atorga, traspassant el que un pot esperar-se d’un videojoc de terror a l’ús. Avise que l’article conté força espòilers dels elements que ens trobarem en aquest joc.

Així doncs, la demo comença amb un passeig per uns escenaris surrealistes on enlluerna el compost químic de la txernobilita i els protagonista és assetjat pels seus profunds pensaments; cauen trons i es fan focs verds sota un cel també de colors verdosos i rosencs, i on estranyes ombres aniran apareixent al nostre pas. Després d’allò, i un xicotet recorregut i de moments tètrics, arribarem a una base des d’on coneixerem tot el que podrem fer al joc. Aquesta demostració jugable inclou una única missió per jugar-hi, però que serà suficient per a descobrir l’estil de joc que els creadors volen impregnar al seu títol, amb els elements que varen prometre, i que podem afirmar que han complit.

El primer que caldria fer esment, és que sembla que no serà una aventura lineal típica del survival horror, on el factor de món obert està molt present: els escenaris que podrem visitar són grans extensions de bosc amb un gran espai per explorar, on visitar antics edificis de la zona d’exclusió i més enllà, cada lloc amb els seus particulars troballes o moments. Zona d’exclusió que, recordem, existeix al món real, ja que The Farm 51, els creadors rere el títol, han aprofitat la fotogrametria per reconstruir de manera poligonal aquells enclavaments reals.

A banda de només poder jugar a l’única missió d’aquesta demo, podrem descobrir que la base del protagonista i els seus futurs companys, és totalment personalitzable. Al més pur estil Els Sims, podrem afegir multitud de mobiliari, segons els materials que haguem recollit durant la nostra aventura: taules, lliteres, televisors, generadors d’energia, refrigeradors, tallers, destil·ladores, precàries infermeries, mini-horts, etc. Comptarem amb un mesurador de radiació que al mateix temps ens servirà per a localitzar molts tipus d’elements pels escenaris, tals com plantes, bolets, ferralla electrònica, o productes químics, els quals ens serviran per fabricar diferents medicines, o màquines i mobiliari per a la nostra base.

A més a més, sembla que ens trobarem amb moltes eleccions a triar amb els personatges. Tant a la base, com amb la trobada de personatges no agressius durant l’aventura, ja que hi trobarem alguns que ens atacaran, se’ns mostra com podrem seleccionar entre moltes interaccions. Des d’opcions més egoistes, fins a eleccions amb més trellat o sensibles cap al susdit. Potser això siga utilitzat quan el joc estiga acabat, per a crear confiança i ampliar els aliats a la base de comandaments, obtindre certs objectes, descobrir nous camins o  missions secundàries, o finals per al joc.

Continuant amb els elements, els joc es dividirà en missions a lliure tria a través d’un menú desplegable ens mostra quines hi han disponibles. Allà podrem enviar al company del protagonista -de moment un únic company, que possiblement al joc acabat en podrem reclutar-ne més-, recollir recursos o a ajudar en determinada missió conjunta amb tu, segons les seues habilitats. Ací vàrem provar com calia enviar el company a hackejar uns ordenadors russos, per exemple.
Si sou molt fans del gènere de terror als videojocs (però molt), i haveu provat el joc indie (abans modd) Total Chaos, només dir que ens hem trobat amb un funcionament dels menús i la forma de configurar tots els objectes que trobem durant el joc molt similar a la d’aquell títol. Com a tot bon joc d’aventures, sí, comptarem amb un elaborat menú d’objectes des de a on poder gestionar-ho tot.

En darrer lloc, a banda de fer la missió principal, i amb l’element de món obert, hi va donar joc per passar-hi molt de temps explorant els diferents enclavaments. Aquesta demostració jugable ens deixà un amplíssim escenari per transitar i descobrir força curiositats, troballes, i ensurts, que definiran la personalitat descentralitzada del títol.
Parant atenció als tràilers que sempre se’ns havien mostrat, teníem per entés que ens toparíem amb estranyes criatures -que les hi ha- però, la missió principal, curiosament, no hi trobem cap. De fet, al més pur estil Metal Gear, ens tocarà anar apropant-nos als nostres objectius sense que siguem descoberts per l’escamot de soldats russos que vigilen la zona. Em provat l’enfrontament directe, i gairebé sempre, acabes mort, degut a la la millor potència de foc dels soldats, ja que només comptarem amb un petit revòlver, fent del sigil, un element principal.

Conclusions

Per concloure, i amb tots els sabors que ens ha deixat el títol a molts els podria sorprendre tot aquest conjunts d’elements que hi té el joc. Món obert? Missió a l’estil Metal Gear? Els elements de terror no semblen el tronc principal? Chernobylite sembla una curiosa barreja, que, per a res, deixarà en segon lloc els elements de por, però, sí que podríem dir, al menys fins al moment, que sí que sembla que forma part més bé com a element que adorna tot el que ens envolta. El psicodèlic i oníric principi contrasta amb la missió principal, però, com ja hem dit, és un joc de món obert, i els elements de terror els hem trobat a altres llocs de la missió principal, on estranyes criatures que habiten en alguns edificis i obrin portals dimensionals ens atacaran si som vistos.

Personalment, hi han moltíssims elements de por, amb la sensació de caminar pels carrers engolits per la natura de la deshabitada zona, explorar obscurs edificis en runes habitats per estranyes nines que canvien de lloc sense que ens adonem, gent que trau el cap pels edificis al nostre pas, fins a ombres d’antics treballadors revisant les zones més contaminades; i ens fan preguntar-nos-en si en realitat són esperits, o fenòmens creats per la condició mental del protagonista en alguns moments de l’aventura.

En definitiva, Chernobylite no serà una aventura de terror típica a l’ús, i possiblement siga un joc que requerirà de molt de temps per a farmejar objectes, moltíssima exploració, diferents missions, diferents decisions a prendre que podrien canviar el desenvolupament del joc, etc, i que podria esdevenir un digne homenatge i successor espiritual a la saga STALKER.

Última actualització: 2 de juliol de 2025

Aquesta entrada enllaçava originalment amb un article que hi vàrem fer per a la desapareguda web sobre últimes tecnologies “El Tecnològic”.

Este article també el podreu trobar a la web d’últimes tecnologies El Tecnològic.

El Tecnològic és un portal amb més de 6 anys d’experiència en el sector de les noves tecnologies i els videojocs.