[Reportatge] OpenBOR, i els mods de Resident Evil i Silent Hill

Potser a alguns ja els hi sonarà això d’OpenBOR -i de segur que l’hauran provat-, dementre que a altres vos sonarà a xinès.

Feia temps que tenia ganes d’escriure sobre aquest tema relacionat amb l’escena de l’open source, tenint alguna relació amb la línia que portem al bloc actualment. I amb OpenBOR se’ns ha atorgat una oportunitat esplèndida per reunir ambdues coses.

Que què es OpenBor…?

Us imagineu poder crear el vostre propi videojoc estil Street Of Rage? Doncs per allà van els tirs… I sí, té a veure amb els temes que hi tractem.

OpenBOR (Open Beats Of Rage), és una ferramenta per a poder executar videojocs fets per tu mateix. Possiblement els més vells, recordaran aquell famós Street Of Rage per a Sega Mega Drive, el qual va catapultar un “nou” gènere al món dels videojocs. La cosa era senzilla: de forma lateral, i podent moure’t amb llibertat per l’escenari, controlàvem a un personatge que, a base de colps de puny i puntades, havia d’obrir-se camí front a ordes d’enemics.

Segur que després de visualitzar el vídeo de dalt, molts ja s’hauran adonat que alguna volta s’han topat amb aquest tipus de videojocs en alguna ocasió. Són d’aquell tipus que contenien tota la l’essència del gènere arcade de les recreatives de barri, amb les quals molts varem passar la nostra infantesa o adolescència als 90.

I esque, l’estil d’Street Of Rage va marcar escola. La fórmula és ben senzilla, repetitiva i sap enganxar durant hores. Pura jugabilitat. Tan simple com avançar, i atonyinar als roïns que se’ns posen al davant. I el millor de tot, esque és paregut a Tetris: et pot avorrir si en jugues molt, però sempre serà divertit tornar a re-jugar-hi.

Beats Of Rage (BOR) és el primer joc que es va fer per a este motor, el qual oferia la mateixa qualitat que els millors jocs d’aquell gènere.

Així, OpenBOR ens permet crear els nostres beat’em up, i poder executar-los amb el engine. OpenBOR és una ferramenta de software totalment obert, a on tots els projectes són compartits de manera lliure. Si molts encara desconeixeu la scene del món del programari lliure, esque encara no heu descobert les possibilitats d’aquests projectes open source.

Si us fixeu a les pestanyes d’este article, voreu que hi han categories i etiquetes com “Dreamcast”, “PlayStation Portable” o “Wii”, i això no es debades, ja que existeixen versions d’OpenBOR per a executar a estes consoles. Sí! això vol dir que pots crear els teus propis beat’em ups, i executar-los a multitud de plataformes! Tant lliures, com privatives! Eixa és la màgia de l’open source.

El millor d’OpenBOR és poder portar els teus jocs allà a on vullgues amb les consoles portàtils open source. Ací, la nostra fidel GP2X Caanoo en funcionament.

Així, si visitem els repositoris d’OpenBOR, trobarem versions per a infinitud de plataformes conegudes com la Wii de Nintendo, Dreamcast, PSP, o Android; i d’altres que no ho són tant, com les consoles portàtils GNU/Linux, o que usen OpenDingux, com Caanoo, GCW Zero, o Wiz. Evidentment, si haveu vist l’enllaç dels repositoris, vos haureu adonat que per a les plataformes més antigues ja no s’estan desenvolupant noves versions d’OpenBOR, però si que s’hi continua el projecte per a les plataformes més usades, com Android, tots els sistemes operatius per a PC, així com per a Wii i PSP.

Bé, això està molt bé, però molts vos preguntareu que què té a veure això amb el tema del survival horror o el terror? Doncs bé, us imagineu usar l’OpenBOR per a crear jocs d’este estil, però amb l’univers de les sagues més famoses del nostre gènere favorit? Doncs això mateix és el que es va fer possible amb OpenBOR.

Uns quants fans dels videojocs de terror i supervivència van crear diversos títols amb OpenBOR, incloent tot el millor dels mons de Silent Hill i Resident Evil.

 

Crisis Evil, i Crisis Evil 2

 

Plataformes compatibles: dreamcast                     

Creador/s: Team Harlem
Any: 2006 i 2007.
Jugadors: 1, o 2.
Textos: anglès.
Joc Online: No.

Amb este any 2018, s’acompleixen ja 11 anys des que es van llançar dos títols basats amb els tres primers Resident Evil. Baix el nom de Crisis Evil, i Crisis Evil 2, van ser creats dos títols que van ser prou coneguts al món de PC.

Crisis Evil recrea el primer RE però sense tindre massa en compte la línia argumental original. La qualitat d’alguns sprites difereix molt entre alguns personatges, i d’altres.

Nosaltres els hem tastat, i vos podem assegurar que els seus creadors coneixien molt bé els tres primers episodis de la famosa saga de Capcom. Encara que no seguien fidelment els fets exactes que passaven als jocs originals, això poc importava front a les hores de diversió d’obrir-se pas a colps de puny, puntades, i inclús armes de foc, lluitant amb tot el bestiari conegut, i controlant als protagonistes de Resident Evil.

Crisis Evil 2 superava a la seua primera part, amb molt més personatges, monstres, i armes.

 

Ací us deixem els enllaços per a baixar els jocs:

Baixar Crisis Evil, i Crisis Evil 2 –> https://firedrop.com/b670cdbe6f56023c

 

Street Of Rage: Silent Hill

 

Plataformes compatibles: dreamcast                     

Creador/s: —–.
Any: 2015.
Jugadors: 1, o 2.
Textos: anglès.
Joc Online: No.

Per altre costat, també trobem Street Of Rage: Silent Hill, un altre joc fet amb l’OpenBOR, orientat al món de Silent Hill. Aquest, la veritat, ens ha semblat més complet i divertit que els dos Crisis Evil. Molt possiblement, perquè és un joc molt més recent que aquests dos.

Com podreu observar, podrem triar un variat elenc de personatges de diversos Silent Hill.

El millor de tot, i que guanya front a els dos Crisis Evil, és la major varietat de personatges. Podrem controlar a quasi tots els protagonistes i personatges secundaris dels 3 primers Silent Hill: James (Silent Hill 2), Travis (Silent Hill Origins); i també de secundaris, com Angela i Eddie de Silent Hill 2 … i inclús al monstre Cap de Piràmide!

Fins i tot han recreat la típica boira de la famosa saga de Konami.

A tot això, cal afegir un acabat moltíssim millor que els Crisis Evil. El disseny de tots els personatges són més seriosos, i presenten un nivell de qualitat d’sprites més igualat entre personatges i enemics. Ací no és present eixa estètica manga-cartoon dels Crisis Evil. A més, els cadàvers de certs enemics resten al terra una bona estona ,sense desaparèixer a l’estil arcade, la qual cosa mola molt dementre hom reparteix “llenya” a la resta d’enemics.

Apallissar als enemics de Silent Hill mai havia sigut tan divertit. Us enrecordeu d’este grandot de Silent Hill 3? Mireu com li fot la Heather.

La música, per altra banda, també és un altre gran encert respecte als Crisis Evil, la qual juntament amb la bona recreació dels escenaris, també li donen un aspecte més professional i singular. Molt més afí al que és Silent Hill.

Streets of Rage: Silent Hill –> http://woc.brawlersavenue.net/fangames_sorsh.htm

 

S’ha de dir que quasi tots tenen la mateixa mecànica i forma de jugar, així que hem decidit que era un poc absurd dedicar-li un anàlisi per separat a cada títol. A més que, com ja hem dit, estos títols sempre tornen a reenganxar-te al temps, encara que siguen de mecànica un tant simple.

Per concloure, i per si voleu saber més sobre este tema, o intentar crear els vostres propis beat’em ups, ací us deixem la web oficial del projecte a on podreu trobar els fòrums de discussió, documentació requerida, programari, i demés coses per a portar-ho a terme. A més, a més, allà també podreu descarregar les creacions d’altres usuaris.

http://www.chronocrash.com/

Comparteix això

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*