HUI DIVENDRES 12 DE MAIG FEM JA 3 ANYS!!!
Sí, una vesprada del 12 de maig del 2014, a un tipus li va pegar la venà, i va iniciar un projecte que havia parlat posteriorment, amb familiars seus. Sí… tres anys han passat ja des del nostre primer post, parlant de l’esperada versió acabada de Resident Evil 1.5.
Complim quatre anyets d’existència, i això és mereix una publicació al blog per fer inventari.
Durant aquests tres anys ens hem expandit per les xarxes socials, obrint comptes a twitter, quitter.cat i mantenint el facebook. Gràcies a aquestes, hem pogut experimentar l’expansió dels nostres lectors que, s’ha de reconèixer, s’ha pogut aconseguir majoritàriament amb twitter. Sense ell, el blog rebia molts poques visites, i quasi restava en l’immens oceà de la xarxa.
Quan fa als col·laboradors, pareix que hem pogut arreplegar alguns més, i conservar els que teníem.
La regularitat de les actualitzacions, també ha sigut un altre dur enemic a batre, i estem aconseguint 1 o 2 actualitzacions setmanals. Cosa que no està gents malament, tractant-se de que no som professionals. I sí, també cal admetre-ho: escriure, i sobretot en valencià, amb el context que ha patit el nostre territori, és quelcom difícil fins i tot per als valencianoparlants.
També, afegint més varietat, i un toc de més originalitat al blog, també vam començar a penjar alguna coseta sobre rondalles i folklore valencià. Un tema que, per a qui crega que no té massa a vore amb la temàtica del blog, s’equivoca: al nostre folklore també ens trobem amb morts que tornen del més enllà, dimonis sense cap que et persegueixen, i malediccions i endimoniats, com van veure fa poc a l’actualització de la setmana passada.
Els ianquis tenen la llegenda de la bruixa de Blair, del segle XIX… nosaltres la Quarantamaula, una criatura que es perd en la nit dels temps en els més 8 segles que té la nostra cultura…
I per això mateix en el futur intentarem seguir oferint coses sobre rondalles o folklore fantàstic valencià, perquè, per les visites que tenim, és un tema que la gent busca per la xarxa, i pareix que hi ha interès.
Xe Quin Pasme va nàixer bàsicament d’unes inquietuds però, sobretot, d’una necessitat. Podríem haver fet una altra web més de survivals horror en llengua castellana o anglesa, sense cap mena de dubte, però la qüestió era ¿un altra més? ¿I que damunt no aportés res nou? Possiblement hauríem restat un blog més, entre d’altres dels milers més que hi ha a la xarxa, que poc podria haver aportat d’original a aquest món, i a la cultura. Existint sense pena ni glòria, i acabant sent una projecte amorf, i sense un destí fixe.
Al món de llibertat que ofereix la xarxa, era necessari un espai com Xe Quin Pasme. Tots els països amb llengües pròpies ho han fet. A més a més, hi han pàgines i blogs de videojocs en basc, català, gallec… ¿I què hi ha de nosaltres? ¿Què ens passa? A la nova era d’internet que se’ns ha obert, i la brutal eina de manifestació cultural que hi és, ¿com esque no la usem més? Nosaltres creiem que ens mereixem estar-hi també. És només una qüestió de coherència. Sí, molts diran, “ja, però podríeu haver fet la web en castellà al menys, i així vos seguiria més gent”. Sí, ens seguiria més gent, es clar, però, la veritat, no sabem quina “gràcia”, quina originalitat, quina línia exclusiva que només nosaltres oferim, podríem haver fet, de haver-ho escrit en castellà.
I bé, si més no, ací estem nosaltres: la primera pàgina/blog de videojocs de terror en valencià d’internet …
Que Collons! No només això! doncs molt possiblement, també som la primera pàgina web en valencià sobre videojocs, i sobre la cultura al voltant del terror de la història de tota la xarxa!!!
I això té merit. No creieu ;)?
Leave a Reply